Pròleg de Santi Borrell

Un llibre de poemes amb una veu reposada i precisa, en què cada paraula s'enfonsa a la terra. Conxita Jiménez escriu la memòria damunt l'instant, el que no veu i el que veu, les olors d'un riu, l'Ebre, que fa temps que expressa la força d'una terra.

El poeta Santi Borrell diu al pròleg: "Hi ha una calma profunda com si cada paraula fos un batec que es va enfonsant a la terra. Conxita Jiménez escriu així. Escriu la tendresa damunt la terra aspra. Escriu la memòria damunt l'instant. Escriu el que no veu i el que veu. Escriu el temps. Escriu els arbres de la ribera. Escriu les olors d'un riu que fa temps que expressa la força d'una terra. Escriu sobre les terres obertes. Algunes terres, les terres de l'Ebre, les terres que coneix. Escriu sobre alguns camins, els camins que ha viscut i ha deixat passar".