La política escocesa i l’evolució de l’SNP han esdevingut molt familiars als ulls de qualsevol observador avesat al debat polític del catalanisme. Tot i les grans diferències entre el Regne Unit i el Regne d’Espanya —i Catalunya i Escòcia—, els sobiranismes escocès i català s’han esforçat històricament per assolir uns objectius comuns.

La lluita política de l’SNP és germana de la que han dut a terme organitzacions diverses al nostre país des del segle XIX, centrades en tres objectius troncals: el progrés social, la demanda del reconeixement nacional i l’acomodació institucional d’aquesta realitat per part de l’Estat, ja fos mitjançant l’autogovern o la secessió. És un plet que encara no s’ha resolt i que continua estructurant la política de les respectives nacions.

A Independència i progrés, Marc Sanjaume ofereix una mirada precisa sobre la història de l’SNP per comprendre l’evolució d’un partit que ha passat de la marginalitat a l’hegemonia política a Escòcia proposant un programa independentista i progressista.