Cants al present és, segons Josep M. Fulquet, «un llibre que deixa caure centenars de petites incitacions, de camins nous, d'interpretacions inesperades, com només la gran poesia pot, i sap, fer». Té una estructura temàtica sòlida, que s'obre i es tanca amb un «Cant d'obertura» i un «Cant de comiat», dos poemes que incorporen una reflexió sobre la divisa d'Heràclit segons la qual tot es troba en estat de flux, de canvi.

Josep Maria Ripoll trasllada als poemes la inquietud per tot el que depassa l'experiència sensible, que presenta observant moments, objectes i la vida quotidiana. Teixeix amb extrema habilitat les relacions, les semblances i les concomitàncies entre la poesia i el silenci.

En aquests cants, el llenguatge medita amb precisió sobre els seus límits, i la paraula espera la força transformadora de la música.