Desmuntant Societat Civil Catalana és un llibre que comença en el moment zero de SCC, a l’escenari del Teatre Victòria, el 23 d'abril del 2014. Un any i mig de recerca, d'investigació en tots els terrenys possibles. Tot documentat, tot provat, cap serrell deixat anar perquè ningú s'hi pogués agafar per desprestigiar la feina feta.

Tot això, a pesar dels entrebancs: la impossibilitat de contrastar algunes dades per l'opacitat dels espanyolistes, el silenci d'alguns dirigents i la mentida interessada. I la muralla de la desídia informativa de tots els que no volen buscar-se problemes per no res.

Per no res, de debò? Tots sabem que alguns dels que fan ostentació de la bandera de la defensa de la llibertat prefereixen callar abans que arriscar-se a dir quatre veritats. Sovint em vaig sentir sol mentre l’escrivia, el llibre. Sí, sol.

Un cop acabada la redacció, i després de valorar la lectura que se n'ha fet, en qualitat i en quantitat, no dubto gens que era imprescindible haver-lo escrit. I que calia continuar escrivint, i continuar escrivint, sense parar, per aturar la perversitat de les actuacions de l'espanyolíssima SCC. Fins i tot cal ensenyar-los a fer anar la calculadora per comptar manifestants.

La seva connexió amb l'extrema dreta ha quedat provada, i ara ningú pot perdre de vista els seus antecedents; ningú pot tampoc obviar els noms i els cognoms dels seus fundadors i dels seus dirigents. I cada vegada la lupa l'hem pogut posar més a prop de les seves fonts de finançament. El full de ruta el tenen clar: espero haver pogut contribuir a destapar qui en comanda el timó.

Sovint em ve al cap, pensant en tot plegat, una frase del meu tiet Gabriel (que ara apareix destacada a la pàgina 1, a la portadella, de la tercera edició del llibre): "Curiós, doncs, que setanta-set anys després el net lluiti contra el mateix feixisme amb teclat i objectiu fotogràfic". I jo acabava: "El meu avi disparava bales de canó. Jo ho faig amb fotografies i pàgines de Word. L’enemic, quasi vuit dècades després, és el mateix".

Amics, amigues… doncs ja és això.