Un altre llibre antiespecista? Però si ja ho heu dit tot... Bé, sí i no. No ho hem acabat de dir tot perquè és en tants i tants àmbits de la nostra existència que causem dolor i patiment a éssers sensibles i innocents que és molt difícil donar-ho per acabat. Falten coses per dir i maneres de dir-les, punts de vista diferents. I aquest llibre és un esforç, necessari, penso jo, per oferir-ne un de nou. Aquí van cinc motius pels quals he escrit i crec que hauries de llegir No siguis cruel!

1) Perquè no hi ha manera d’acabar de fer el clic.

Quan vaig publicar Ànimes entre les dents tothom em felicitava i em deia que li havia agradat molt. Em parlaven dels personatges, dels girs de la trama, del capítol final... fins i tot que n’entenien i compartien les raons. Però no veia cap canvi veritablement significatiu en la seva relació amb els animals i seguia havent-hi cadàvers i secrecions d’animals als seus àpats i als seus cafès. Ho vaig interpretar com un fracàs relatiu: d'una banda, disposaven d'una informació que abans no tenien, de l'altra era com si no anés amb ells. Potser perquè és una novel·la, em vaig dir, i ho situen tot en el terreny de la ficció. Calia ser més clar, més directe, i interpel·lar directament el lector. Molt ambiciós? Sí, aspiro que els lectors facin el clic. 

2) Perquè no tothom es vol atabalar amb dades.

Hi ha llibres boníssims que expliquen el veganisme i l'antiespecisme edificats sobre dades incontestables i que estan magníficament argumentats. És importantíssim que existeixin, perquè no ens podem basar només en percepcions i sensacions. Tot el que diem és força irrefutable i cal (de)mostrar-ho. El problema és que no tothom està disposat a entrar tan a fons en el tema com per submergir-se en muntanyes de xifres. D'altra banda, les dades ens atordeixen: si dic que cada any matem 85.000.000.000 d'animals terrestres només pel menjar (deu vegades la població humana a la Terra) la xifra és tan monstruosa que som incapaços d'assimilar-la. Per això volia fugir-ne: això ja està fet i molt ben fet. Jo volia una altra cosa, parlar al lector directament, com li parlaries a una amiga. 

3) Perquè és el llibre que voldria haver llegit fa vint, trenta o quaranta anys.

Tant de bo m'hagués caigut a les mans un llibre com aquest quan era petit, adolescent o estudiant. L'única raó per la qual vaig seguir practicant l'especisme és que ningú m'havia explicat com són de terribles, per a la gran majoria d'animals, les nostres pràctiques més rutinàries. Se'm va ficar al cap que si no existia aquest llibret –un text curt, fàcil d'entendre, que poguessis endur-te'l a tot arreu, deixar-lo, regalar-lo, tornar-hi sempre que calgués–, l'havia de fer jo. No puc canviar el passat, però sí que puc mirar de condicionar el present i el futur més immediat. Aquest llibre és una resposta a aquesta necessitat.

4) Perquè vull contribuir a introduir l'especisme la conversa cultural.

Hem assumit que problemes com el masclisme, el racisme, l'lgtbifòbia, la transfòbia, el classisme, el capacitisme, etcètera, estiguin damunt la taula en la conversa cultural. En canvi, no es parla de l'especisme com una problemàtica gravíssima en termes morals i pràctics. Tampoc hi ha interseccionalitat quan es tracta dels animals. Malauradament, tenim molts exemples de casos en què pots ser part oprimida pel que fa a una lluita i opressora en una altra. En el cas de l'especisme, l'evidència és palmària, i els vegans tenim la sensació que gairebé ningú es preocupa per les criatures més innocents i més vulnerables de la Terra. No és just ni ètic abusar dels que estan per sota teu mentre lluites pels teus drets. 

5) Perquè no pots abandonar la lluita quan saps que la causa és justa.

L'antiespecisme és una causa justa i, per tant, no puc girar-hi l'esquena. No siguis cruel! és un crit, un cant, un udol, un bram, un rugit, un miol, un lladruc, un zumzeig, un mugit... per a tots aquells que sí que tenen veu, però a qui no escoltem. Només quan els escoltem de veritat podré deixar de parlar-ne. De moment, necessiten tota l'ajuda possible per fer-se sentir. El dia que pugui escriure d'una altra cosa seré feliç, perquè voldrà dir que ja ho tenim encarrilat. Voldrà dir que s’ha entès i els clics que anirem fent cadascú de nosaltres faran la música que alliberarà finalment els animals de la més cruel de les atrocitats.