Voliac 2004 és la història que s'encarreguen d'entreteixir uns personatges que, un cop creats, es mantenen fidels a la seva forma de ser. Alguns, com ara la Justa, ens obren la porta que ens du directament al seu univers; d'altres, com ara la Júlia i l'Adela, tenen la porta tancada, però no amb clau, de manera que si hi piquem l'aniran obrint a poc a poc.

Culpa, ferides, silencis, secrets, pors, infidelitats, amistats, amor, humor, continents, pobles, llibres, vins, dones i també homes, però en un segon pla... Tot això és el que trobem dins d'una ampolla de Voliac 2004 presentada en forma de novel·la.

Si poguéssim analitzar sensorialment la novel·la, com si d'un vi es tractés, en boca en destacaríem els diàlegs, frescos i intensos a la vegada. El nas ve donat per les olors de la flora dels diferents paisatges continentals en què es mouen les protagonistes. El color ens l'aporta la intensitat dels fets i el canvi d'ànims dels personatges; i, finalment, el cos: el lliure albir, exemplificat per la manera de forjar-se el futur que tenen les dues protagonistes; també l'ètica o la no-ètica del secretisme coronat per les inaccions de la Justa i la Júlia, per eximir l'altra persona d'un suposat dolor que, en el fons, potser hauria resultat ser terapèutic.

No podem deixar de banda el terroir, els indrets, que, influenciats pel vent, les pluges i les hores de sol, fan que la morfologia i la idiosincràsia de la gent que hi viu sigui d'una manera o d'una altra. A Voliac 2004 tenim personatges que s'han forjat en un ambient rural, d'altres en un ambient més cosmopolita. 

Tots dos grups intenten ressaltar els avantatges dels llocs de provinença, però sense ser-ne conscients l'intercanvi d'experiències entre uns i altres se'ls endú cap a un nou territori mental.

Per acabar, la temperatura. Quina seria la temperatura adequada del Voliac 2004? Doncs, segurament, una en què els lectors es trobin bé i es deixin emportar pel ritme dels fets; no obstant això, els demanaria que, de tant en tant, cada vegada que veiessin algun detall que els cridés l'atenció, s'aturessin i fessin un glopet abans de continuar.