Catalunya és una passió tardana, per a mi. Per què? Perquè Catalunya, juntament amb Euskadi, és el paral·lel a l’Europa occidental d’aquella Europa oriental i central que als anys vuitanta es va deslliurar de la Unió Soviètica. És l’experiència dels meus millors anys, la lluita per la llibertat d’Europa als països europeus no lliures, incorporats per la força a un imperi soviètic malalt. Ho vaig explicar a Europæerne [Els europeus], i ara, en gran part, n’incorporo continguts en aquest llibre, posats al dia. Prou més tard va seguir un llibre molt crític sobre Cuba, que va ser editat en català per Saldonar, amb el títol de Cuba, la soledat que no s’acaba, amb un generós prefaci de Jaume Cabré, el mestre discret de la llengua catalana. En un epíleg, un servidor comparava la darrera colònia d’ultramar d’Espanya, Cuba, amb Catalunya, l’última colònia europea d’Espanya. Quimeres? Per a molta gent, sí, però dubto que ells s’hagin passat mitja vida, com jo, en el tram que va del Bàltic als Balcans. 

Va esclatar la guerra d’Ucraïna, i en va sortir el meu segon llibre en català, De viatge pel país de la sang, escrit expressament per encàrrec de Saldonar, el 2023, un llibre amb un enfocament més català que danès. Això va fer que Francesc Gil-Lluch, el meu amic i editor, em proposés el que no passa sovint: que jo, que no soc historiador, sinó periodista, escrivís la meva pròpia història, totalment personal, d’Europa i dels europeus, aquesta Europa que jo he viscut durant una vida bastant llarga. Vaig dubtar una mica. Tenia jo, que vaig fer els vuitanta al juny del 2022 —i a més, durant un bombardeig rus d’Odessa—, el temps i la força? En Francesc va insistir, i ens vam posar d’acord sobre una trilogia europea —menys no podia ser!—, escrita per als catalans per un danès que té Catalunya al cor. També vam acordar un títol comú per a la trilogia, Els rostres d’Europa, amb el qual vull subratllar l’aspecte humà i plural d’Europa, el fet que Europa pertany als europeus, no pas als estats. La feina per a la resta del segle XXI hauria de ser aquesta: que treballem cap a una federació o unió de nacions europees, és a dir de pobles, tant grans com petits. El model existent d’Unió Europea, confegit per vint-i-set estats sobirans, es troba davant la seva data de caducitat i difícilment podrà protegir la nostra civilització i les nostres nombroses cultures quan —i si— en la seva ja manifesta imperfecció s’expandís fins a integrar entre trenta i quaranta estats. 

El primer volum és Més enllà de les muntanyes, les darreres i les primeres frases es redacten un vespre de la primerenca primavera del 2024, a prop de Flix. Si tot va com ha d’anar, el 2025 seguirà un volum sobre Itàlia, els Balcans, Turquia i l’Europa de l’Est. Un volum conclusiu sobre els països nòrdics i l’Europa Occidental es preveu que surti publicat el 2026. Espero aguantar, mentrestant! I, si no, que em perdonin els lectors! Dono les gràcies a en Francesc pel seu entusiasme. I als meus traductors, el català Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz i el danès Henrik Brockdorff, per la perseverança i els molt bons consells. També dono les gràcies a l’arqueòloga Jeanette Varberg per la seva inspiradora obra mestra, Viking. I agraeixo a centenars de catalans, bascos, gallecs, castellans, portuguesos i d’altres la seva amabilitat, paciència i tolerància amb un danès que vol saber. Sense ells, aquest llibre no s’hauria fet mai.