La pandèmia de la Covid-19 ha alterat i trasbalsat el món, ha dut els sistemes sanitaris propers a límits que no ens podíem imaginar, ha danyat greument l’economia, ha canviat la nostra forma de vida, ha restringit el moviment de persones i mercaderies i, en resum, ha incidit negativament en tota la nostre societat.

És remarcable la capacitat del professor Bover per captar, de forma immediata, breu i entenedora, sensacions, dubtes, incerteses i, fins i tot, sentiments enfrontats que tots hem viscut en el decurs d’aquesta pandèmia. Com ell indica, «aquests textos reflecteixen sensacions i sentiments que hom experimentava aquells dies de malaltia i de mort, en què per a la humanitat s’iniciava una etapa desconeguda i terrible, de la qual no es veia la fi».

Gràcies a la ciència disposem ja de vacunes. L’objectiu de la vacunació és protegir la població de les conseqüències greus de la Covid-19 i reduir la transmissió de la malaltia. Hem superat grans dificultats per poder disposar de vacunes segures i efectives, en quantitats extraordinàries i el més ràpidament possible, per oferir la vacunació a tot el món. És necessari, ara més que mai, un esforç cooperatiu per distribuir i emprar aquestes vacunes amb justícia, equitat i solidaritat. Requereix que tots siguem capaços de fer encara un esforç més.

Finalment, un punt comú amb August Bover és la vila de Sitges. Ell va compondre els poemes a Sitges, entre els mesos de març i juny de 2020, durant el dur confinament que vam haver de patir per evitar que el nostre sistema sanitari fes fallida davant de l’alt nombre de casos de la Covid-19. Jo he escrit aquest breu pròleg també a Sitges, el mes de juliol de 2021, quan la variant Delta ens està tornant a complicar la situació. Però ens en sortirem, tots plegats. La ciència i la recerca biomèdica ens han apropat a poder donar una millor resposta a la pregunta que es fa la població de tot el món: quan s’acabarà tot això?

Per finalitzar, em permeto reproduir un dels magnífics poemes de l’autor que integren El contagi:

Res no serà com abans,

però el dia arribarà,

el dia sense temors

que reprendrem els carrers.

Mentre plorem les absències,

tornarem a abraçar els fills,

prosseguirem vells projectes

i ens sabrem tal com serem:

ben fràgils, molt empobrits,

més febles, potser més savis?

Moltes gràcies a August Bover per ajudar-nos també a sortir, ni que sigui mentalment, d’aquesta situació complicada que encara estem vivint. Els seus poemes, les seves reflexions, són també curatives. El cos i l’esperit no són independents. Necessitem un equilibri, una pausa, per poder mirar endavant.