El 6 de maig el Partit Nacional Escocès (SNP) va aconseguir la quarta victòria consecutiva a les eleccions escoceses. Nicola Sturgeon reeditava així els suports parlamentaris necessaris per un tercer mandat com a primera ministra d’Escòcia amb el previsible suport del Partit Verd (també independentista). Sturgeon va agafar el relleu al capdavant del Govern escocès de la mà d’Àlex Salmond el 2014, just després de la derrota del «sí» al referèndum sobre la independència. Des d’aleshores ha liderat el país en un moment crucial per a aquesta nació europea, que s’ha vist empesa fora de les institucions comunitàries pel Govern britànic contra la seva voluntat majoritària expressada a les urnes al referèndum sobre la permanència a la Unió Europea.

Escòcia és avui a les portes d’un nou referèndum d’independència amb un govern autònom sòlid i una opinió pública majoritàriament favorable a la secessió, segons les enquestes. Però com ha arribat fins aquí? Quina paper hi ha jugat un partit marginal electoralment durant bona part del segle XX com l’SNP, convertit ara en una màquina de guanyar eleccions i governar?

Independència i progrés ofereix una introducció executiva a la història, els personatges i les vicissituds ideològiques i estratègiques de l’SNP. L’obra consisteix en un relat cronològic que guia el lector des de la fundació d’aquest partit, als anys trenta, fins a les darreres victòries electorals i l’hegemonia sobre la política escocesa. Aquest trajecte històric inclou pinzellades sobre els principals líders del partit, referències electorals i, sobretot, una anàlisi breu dels girs estratègics i ideològics de l’organització.

Tot plegat, s’emmarca en un trilema comú per a tots els partits independentistes democràtics del món, el repte gairebé impossible de conjugar (a la vegada) els objectius d’avançar vers la independència, obtenir suports electorals i governar les institucions autònomes.

El llibre demostra com l’SNP ha aconseguit ser un veritable alumne avantatjat a l’hora de resoldre aquest trilema, si bé com és obvi, Escòcia encara pertany al Regne Unit.

L’interès polític del cas de l’SNP transcendeix les fronteres de la terra del guerrer medieval William Wallace. Tanmateix, l’autor prefereix traslladar als lectors la possibilitat d’establir miralls polítics. El referent escocès per a tots els independentismes democràtics és, en tot cas, ben viu. Només al darrer capítol, i de manera sempre oberta, el llibre ofereix un resum de les possibles claus d’un èxit estratègic, electoral i de govern que es mereix ser conegut a casa nostra sense distorsions ni idealitzacions.