Si quan decideixes que el teu nou llibre tractarà sobre l’amor quiet, aquest sentiment profund que arrela i dona sentit, una vivència i presència de l’amor que ha quedat bandejat de la literatura intimista per les flamarades de la passió i les papallones de l’enamorament, et trobes una caixa que conté les gairebé tres-centes cartes que es va intercanviar una parella a les primeries del segle XX, durant els dotze primers anys de la seva relació, la temptació d’explorar-les i explotar-les és irresistible.

Són unes cartes de la triple traïció, les anomenarà la protagonista i cronista d’aquesta història, perquè les reiterades peticions —sempre amb la boca petita— dels diferents actors, generació rere generació, han apuntat que havien de ser destruïdes, sense que ningú s'atrevís a fer-ho.

I d’aquí ve el dilema: ¿tens dret a afegir-hi una quarta traïció —i de quina magnitud!— convertint-les en material literari, donant a conèixer els sentiments, les vivències, les tribulacions, els costums que un home i una dona van plasmar fa un segle en unes cartes privades? ¿És correcte resseguir l’evolució d’aquest amor que no sempre va ser tan quiet?

Però el material és tan llaminer… Aquest home i aquesta dona pertanyien a una burgesia benestant de la Barcelona, culta i privilegiada d’un període ric en esdeveniments que ja són història, estaven relacionats amb una de les més importants editorials del moment —la Montaner y Simón, que ocupava l'edifici que ara acull la Fundació Tàpies—, amb la indústria i amb la diplomàcia, les seves cases eren singulars exponents de la primera arquitectura modernista, els seus costums, ja tan remots, un testimoni de primera mà d’una manera d’entendre i viure la vida que no tornaran mai.

Al cap i a la fi, has d’acabar decidint entre mantenir la privacitat d’una correspondència que t’ha arribat per aquests camins de successives traïcions, o plasmar-les, negre sobre blanc, en un llibre que retornarà la vida a uns personatges i una època que ja comencen a semblar-nos remots.

L’amor quiet ha estat la meva resposta al dilema.