Per Nyholm és un personatge singular. És un periodista estudiós dels comportaments polítics dels estats i de les persones. I, seguint aquest interès, viatja als països que li provoquen la curiositat per la seva realitat política. Vol entendre el perquè de la situació política i social d’aquests països; els visita sovint amb la intenció de rebre explicacions per part de la gent del carrer, dels polítics, dels intel·lectuals… De qui sigui, mentre pugui tenir alguna resposta a les seves preguntes, que són moltes: la seva curiositat gairebé renaixentista és inacabable, voraç.

A Cuba, la soledat que no s'acaba podreu viure l’interès que Nyholm té per un país que va aconseguir independitzar-se d’Espanya; de fet, Cuba va ser l’última colònia llatinoamericana que se’n va independitzar. Val a dir que la seva dona Nancy és peruana i, segons diu ell, la considera com el pont entre el seu món nord-europeu i el món ibèric. Li he sentit explicar que va anar amb Nancy al camp de batalla d’Ayacucho; ella, que és la peruana, amb prou feines n’havia mig sentit a parlar, com molts peruans. El danès Nyholm va haver d’explicar a la seva companya, i a alguns turistes també peruans, els orígens de la independència del Perú. I això només és un exemple. A Nyholm li interessen profundament aquests processos d’independència: per què neixen, per què fructifiquen i, segons cada cas, com ho aconsegueixen o per què no se’n surten.

He tingut el privilegi de conèixer personalment Nancy i Per Nyholm. Són literalment incansables. Són capaços de fer milers de quilòmetres per Europa, en cotxe, empaitant tot allò que es pugui relacionar, ni que sigui de manera tangencial, amb un tema que els interessa profundament: l’estat del procés d’independència de Catalunya. Per saber i entendre el que s’esdevé, té contactes amb polítics en actiu, també amb polítics en actiu però que són a les presons espanyoles, amb analistes de la situació; i, amb una certa perplexitat, estudia el comportament dels estaments judicials espanyols i els gestos vacil·lants, una mica lents i contradictoris, de l’estament polític europeu sobre la situació actual de Catalunya.

Com és que un home hiperactiu, viatger i coneixedor de molts mons s’ha fet amic amb un sedentari com jo, que suo hores de feina diàries sense moure’m de casa? Possiblement perquè, en la seva feina agitada, ha de buscar moments de reflexió per poder entendre com són les coses que li poden semblar estranyes. Les vegades que ens hem trobat Nancy, Per, Margarida i jo, a casa o on sigui, amb un sac de preguntes per part de Per i, amb una mica de sort, alguna resposta nostra... I, quan els tenim a casa, parlem de pressa del màxim de temes perquè ells, com les orenetes, ja tenen el cotxe ple de benzina o els bitllets del tren o els d’avió a punt per anar a buscar respostes i noves preguntes en una altra banda. L’interès de Per Nyholm per Catalunya, per la seva realitat actual i per la seva història, es converteix en amor per Catalunya, per la seva llengua i per allò que podem imaginar del seu futur. 

Sí, lectors: el llibre que esteu disposats a llegir parla de Cuba. Però Nyholm relaciona un fet històric, de finals del XIX, amb la situació actual. Considera que Espanya tracta Catalunya com la colònia que encara no s’ha emancipat; Nyholm creu que Espanya no vol aprendre de la seva pròpia història i no vol pensar que Catalunya tal volta és la darrera colònia espanyola: polítics, jutges, gent del carrer… no volen ni sentir a parlar de la nostra inevitable i profunda ànsia d’independència…

Mentrestant, Per Nyholm s’empipa amb ell mateix perquè encara no sap parlar català, tot i que l’entén una mica. Penso que, amb l’activitat frenètica que practica, és difícil imaginar-lo en una classe de llengua catalana per a estrangers. El que importa és que comprèn l’anhel de llibertat d’aquest país que estima tant. Mai no acabarem de donar-te les gràcies per la teva feina, estimat Per Nyholm.