Ara, per fer catarsi, els editors ens posem davant del famós mirall i no ens agradem del tot. Hi veiem reflectides les conseqüències d’un relat sobre el món del llibre que té elements que no ens convencen i que hauríem de rectificar (o fer rectificar).

Mirem-nos:

1.- Tenim un bon sistema editorial, representa. Sí, i tant. Però podria ser excel·lent, i  corre perill. Ara més que mai, amb el mercat reduït, sense la implicació intensa de les administracions tirarem avall. Han d’augmentar les dotacions pressupostàries en ajuts, i cal dosificar-les amb intel·ligència i talent.

2.- El suport genèric és necessari per alimentar l’ecosistema, la indústria, però han d’intensificar-se els ajuts en règim de competència competitiva per enfortir el valor social i cultural dels llibres. El criteri de «qualitat», que ha de ser el prevalent, no és eteri des d’un patró que s’atreveixi a situar, sense por, els llibres en el món contemporani com a eina indissociable del coneixement.

3.- Les llibreries són les intermediàries de les editorials amb els lectors, i amb l’esclat de la crisi moltes no han tingut les millors eines per mantenir l’activitat amb la porta tancada. Cal oblidar-se d'Amazon (és irrellevant oposar-s’hi) i centrar l’energia a edificar una plataforma de venda online robusta, que agrupi el sector, sigui eficaç i moderna i garanteixi que les llibreries «sempre siguin obertes», en èpoques de crisi i en èpoques de no crisi aparent; un sistema plenament del segle XXI adaptat a les necessitats actuals. Les administracions hi han de creure, en aquesta plataforma, i potenciar-la com una peça directament estructural del sector. I finançar-la.

4.- Les editorials hem d’assumir que, tot i que el llibre és la tecnologia preferent, hem d’empaquetar-ne els continguts en tots els formats electrònics possibles. Les llibreries (o la seva plataforma) han de continuar venent tots els llibres, en la modalitat que sigui.