Fa més de deu anys que faig coses amb llibres; he fet diferents papers en una auca plena de personatges de tota mena. En aquest temps he comès més errors que encerts he tingut, he après un bon grapat de coses i puc comptar amb els dits d’una mà els problemes que he arribat a entendre. A Desencadenats assajo algunes solucions.

Un assaig de solució és allò amb què em puc permetre el luxe d’especular; també és la proposta per a una conversa en la qual no pretenc tenir raó malgrat disposar de raons per estar segur que si continuem fent les coses com les hem fet fins ara no obtindrem resultats diferents.

Un assaig de solució és el punt fins on puc arribar jo tot sol; a partir d’aquí ha de ser el sector del llibre qui posi ordre a casa seva, a casa nostra. No podem esperar que tot el sector s’aixequi com un sol ésser; les reformes mai han sorgit per generació espontània, sempre han estat liderades per una minoria i habitualment han comptat amb resistències provinents d’aquells actors més poderosos que més tenen a perdre amb un canvi de model.

El meu assaig no vol tancar un problema, vol obrir una conversa. El model que apunto a Desencadenats pot ser titllat d’agosarat i, fins i tot, de forassenyat. És un model que exigeix la resolució de molts problemes menors i que fa necessari que alguns perdin i d’altres guanyin, és un model que, comptat i debatut, s’enfronta a una de les poques conclusions que, a hores d’ara, ja és inapel·lable: el sector del llibre serà cada cop més petit.

En català potser tenim una mica més de marge perquè hi ha factors anticíclics. Tanmateix, no duraran gaire. El creixement de l’edició i la venda de llibres en català té lloc dins un context internacional d’encongiment net del negoci i de reducció del perímetre econòmic editorial. Les dades macroeconòmiques permeten afirmar que el llibre, també o sobretot el de paper, continua creixent però també ens permeten veure que, de les grans indústries i mercats culturals, és el que menys creix.

Si tenim en compte que el temps que tots tenim per accedir a productes culturals és finit i sempre és un joc de suma zero, el tros del pastís que li correspon al llibre serà, com ja he dit, cada cop més petit. Aquelles solucions que no ataquin aquest moll de l’os, que no entenguin que no podem esperar ni aspirar a un augment net de lectors a curt, mitjà ni llarg termini, fallaran per la base. Aquelles solucions que depenguin de l’ajuda de les administracions públiques esperaran en va.

La mala notícia és que el sector del llibre, a casa nostra, està més sol que mai. La bona notícia és que les solucions als problemes del sector del llibre, a casa nostra, només depenen de fer les coses bé.