Catalunya és un país extraordinàriament plural i complex. Amb una població ben preparada per encarar els reptes d’un món profundament globalitzat i interrelacionat. D’arrels mestisses i composició sempre canviant. De formes culturals sincrètiques que de vegades deriven en mutacions i originalitats sorprenents. Però encara hi ha molts itineraris personals i familiars que no han estat exposats.

Els nostres relats disponibles mostren un desequilibri que empobreix el conjunt. No pas perquè hi sobrin les referències a una tradició que ha garantit les grans continuïtats històriques del país, sinó perquè n’hi falten de fonamentals.

Necessitem més històries diferents. Necessitem altres memòries i altres referències. Per poder pensar-nos sencers. Per sentir que tenim a l’abast els materials imprescindibles per identificar-nos i poder-nos reconèixer. Per poder respectar-nos i interessar-nos els uns pels altres.

Per això La perla negra, aquesta història que ens ofereix Amadou Bocar Sam Daff, a banda dels seus mèrits literaris, és tan important. Mira i ens ensenya a mirar des de fora i des de dins. Ens permet una aproximació a una realitat catalana a la qual bona part de la ciutadania no hem tingut gaire accés. I ens és absolutament fonamental.

Amb aquesta peça literària i amb les moltes que encara han de venir, l’imaginari català d’avui és una mica més complet.