Estem avesats a l’expressió "negre sobre blanc" en relació amb l’acte de deixar petjada de tinta sobre la blancor immaculada d’uns fulls. Amb Avi, et trauré d’aquí! us proposo que m’acompanyeu a fer tot el contrari. A fixar el blanc de la memòria sobre el negre de l’oblit imposat. A projectar una llanterna de dignitat a l’interior de la cova d’un franquisme encara ben fosc.

Com en el cas de tantes altres persones, el meu avi Joan Colom va morir per culpa d’una maltempsada d’odis i d’afanys de poder. Les armes es van imposar a les paraules i després van venir els silencis temorosos i injustos. El dictador baixet no va entendre mai que la mort ens iguala a tots i un cop al capdamunt de la seva Nova Espanya, esquinçada i plena de famílies ploroses i escapçades, va continuar fent i desfent també contra el record i la dignitat d’aquells que van caure en defensa del govern legítim que els havia mobilitzat. Són els nostres morts oblidats, els perdedors d’aquella sagnia militar, els menystinguts per la dictadura posterior, fins i tot sense vida.

Avi, et trauré d’aquí! no reobre cap ferida. Només es reobre allò que s’ha tancat. I hi ha greuges que continuen pendents, presents, vius, latents. Si una sola víctima de la guerra, abandonada i mal enterrada en qualsevol racó del territori, atempta contra la dignitat dels descendents, quina magnitud obté el greuge si les considerem totes?

Fa més de deu anys que lluito per recuperar el cos del pare de la meva mare, per alliberar-lo de la companyia ingrata del seu botxí, per treure’l del Valle de los Caídos (de sus Caídos!) i per tornar-lo a Capellades, on els meus són nodrits i fets. Una dècada després encara tinc més força per continuar colpejant el mur de la indiferència política i de la nul·la voluntat, fins i tot humana, que avui per avui em priva d’aconseguir el meu propòsit.

Encara no he recuperat el cos de l’avi però amb aquest llibre el trec definitivament de l’oblit. Dono llum a la seva història amagada, com a paradigma de tantes altres veritats injustament ocultes, i evidencio les dificultats (polítiques, jurídiques, eclesiàstiques i de moltes altres menes) que en ple segle XXI té una persona que vol enterrar dignament un familiar a la terra d’origen, per culpa d’un estat que no ha fet gens net d’un passat convuls i que té la vergonya d’anar dient per Europa que és una democràcia avançada.

Avi, et trauré d’aquí! és el meu dinovè llibre, però no pas un llibre més. En aquest, sí que la realitat ha superat la ficció.