Contra l'esquerra que claudica
El propòsit de Manuel Valls és utilitzar la plataforma de Barcelona per fer-se un lloc a tot Espanya, de la mà de Ciutadans
El dia que Manuel Valls va anunciar la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona, un amic francès em va enviar un missatge que deia: "Propera etapa, Andorra". L’aventura espanyola de Valls és una conseqüència del seu fracàs francès. I dic aventura espanyola —i no catalana— per dues raons: perquè el propòsit de Valls és utilitzar la plataforma de Barcelona per fer-se un lloc a tot Espanya, de la mà de Ciutadans; i perquè el seu projecte és en clau espanyola: fer la feina que, segons ell, per deixadesa, les elits catalanes no han estat capaces d’afrontar: alliberar-les dels independentistes i dels comuns.
Si Valls no hagués fracassat a França, avui no seria aquí. I per això és interessant resseguir el que va passar Pirineus amunt perquè una carrera laboriosament construïda durant trenta anys tingui un final tan abrupte i una fugida tan inesperada. I això és el que fan Noël Mamère i Patrick Farbiaz, dos militants ecologistes francesos de llarga trajectòria, el primer d’ells diputat durant vint anys a l’Assemblea Nacional per Els Verds, que no només han seguit la seva trajectòria sinó que han viscut la confrontació política amb ell.
Contra Valls reconstrueix amb detall el procés de construcció d’un lideratge autoritari i arrogant que evoluciona ràpidament cap a l’assumpció dels tòpics ideològics i morals del neoconservadorisme, que assumeix la submissió a l’ortodòxia neoliberal més estricta (el llibre recull una cita extraordinària de Serge Dassault, una de les grans fortunes de França i director de Le Figaro, "Us he de dir que estem molt contents amb la seva acció", i és per això que té el reconeixement d’un diari ben conegut) i que fa del simplisme, del joc binari de bons contra dolents, el seu nord, basant-se sempre en la desqualificació i traslladant tots els problemes al camp de la intransigència i de l’ordre públic. I així va ser com a alcalde, com a ministre de l’Interior i com a primer ministre francès, assumint per complet l’agenda del Front Nacional contra la immigració i, amb la complicitat del president François Hollande, convertint la lluita contra el terrorisme gihadista en un discurs de guerra de civilitzacions.