Trenta-tres mirades no exhaureixen, de ben segur, totes les perspectives possibles sobre el que anomenem Procés i sobre els esdeveniments que s’han produït a Catalunya des de la vigília de l’1 d’octubre del 2017 fins ara. Però sí que poden oferir-ne un mosaic força divers. No hi ha cap llista de noms que sigui neutra i aquesta tampoc ho és. Però hem volgut que la majoria d’opinions s’hi puguin sentir reflectides, amb una opció preferent per als que, dins o fora del sobiranisme, propugnen un diàleg que vol dir reconèixer, ni que sigui en part, les raons de l’altre.

Les entrevistes comprenen des dels mesos previs a l’1-O fins a l’escenari que s’obre amb la moció de censura que s’endú el govern de Mariano Rajoy.

Estan vinculades a moments determinats del Procés i permeten, si es vol, seguir els principals esdeveniments que s’han anat succeint, però pretenen anar més enllà dels fets d’un instant i volen tenir, per tant, vigència.

També intenten ser una mirada sobre la realitat de la societat catalana, segurament més complexa del que tots els actors polítics podien imaginar fa tan sols uns mesos.

Alhora, moltes no donen l’esquena a aspectes rellevants de l’actualitat internacional que per força incideixen en la realitat catalana, com la situació de la Unió Europea després del Brexit o el fenomen Trump. També permeten endinsar-se en expressions de l’àmbit de cada protagonista, sigui el paper dels mitjans de comunicació, la vida de l’Església, les perspectives de l’economia global o els avenços en recerca i el paper de la universitat.