Milo De Angelis
Milo De Angelis viu a Milà, on va néixer el 1951. Ha estat professor de literatura a Opera, la presó italiana més gran. És una de les veus primordials de la poesia europea actual. Als seus primers llibres Somiglianze (1976), Millimetri (1983) i Terra del viso (1985) va plantejar propostes atrevides, d’una gran originalitat formal, basades en un dolorós patiment intern que confereix als versos una tràgica dimensió existencial. El seu recorregut poètic es torna més reflexiu amb Distante un padre (1989) i Biografia sommaria (1999), i s’endinsa en una tonalitat més narrativa en volums més recents, publicats a Saldonar: Tema de l’adéu (2016, Premi Viareggio), Encontres i paranys (2020) i Línia sencera, línia trencada (2023, Premi Umberto Saba).
Ha traduït Racine, Baudelaire, Maeterlinck, Blanchot, Drieu La Rochelle, Èsquil, Virgili, Claudià i l’Antologia Palatina. La traducció de De Rerum Natura de Lucreci (Mondadori, 2022) ha estat un sorprenent èxit de públic i crítica a Itàlia.