Joan-Elies Adell
Joan-Elies Adell va néixer a Vinaròs (Baix Maestrat) l'any 1968. És poeta i assagista. Autor dels llibres de poemes La matèria del temps (1994), Oceà immòbil (1995), A curt termini (1997), Un mateix cel (2000), Encara una olor (2003), La degradació natural dels objectes (2004), Pistes falses (2006), Si no et tinc (2013), Escandall (2014) i Res no és personal (Saldonar, 2018). Ha curat l’antologia La Tercera Illa. Poesia catalana de l’Alguer (1945-2013) (Saldonar, 2013) i hi ha traduït els llibre de poemes de Milo De Angelis Tema de l'adéu (Saldonar, 2016) i Encontres i paranys (Saldonar, 2020). Ha publicat el llibre Guia sentimental de l'Alguer (2016).
Adell, entre d'altres, ha guanyat els premis de poesia Alfons el Magnànim de València, la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona, el Parc Taulí de Sabadell, així com el premi de la crítica dels escriptors valencians. La seva obra està traduïda a diversos idiomes i ha estat inclosa en diverses antologies.
És doctor en Filologia Catalana i llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València. Ha estat professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Oberta de Catalunya i professor visitant a la University of North Carolina a Charlotte. Ha estat director de l'Espai Llull, delegació de la Generalitat de Catalunya a l'Alguer, ciutat on viu.
Ha estat l’agregat cultural de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Itàlia, i a continuació director de la Institució de les Lletres Catalanes.