Attilio Bertolucci
1911, San Lazzaro, Parma – 2000, Roma
És considerat un dels escriptors italians més importants del segle XX. Va ser professor, crític literari, d’art i de cinema, a més de traductor. Crea a l’editorial Guanda la col·lecció «La Fenice», la primera a Itàlia dedicada a la poesia estrangera. Va dirigir, entre d’altres, les revistes Il Gatto Selvatico i Nuovi Argomenti.
És autor dels poemaris Sirio (1929), Fuochi in novembre (1934), La capanna indiana (1951), Viaggio d’inverno (1971), Verso le sorgenti del Cinghio (1993) i La lucertola di Casarola (1997), així com de dos reculls d’assaigs: Aritmie (1991) i Ho rubato due versi a Baudelaire (2000).
Bertolucci destaca entre els poetes italians de la seva generació per oferir una veu d’una treballada claredat, delicada i humana, que l’allunya dels corrents hermètics i neoavantguardistes dominants. Uns anys en què la poesia era considerada com una de les màximes expressions culturals del país. En l’elaboració d’El dormitori, hi va treballar més de trenta anys.