El periodista, poeta i historiador de l’art Antoni Ribas Tur ha guanyat el XIII Premi de Poesia Joan Perucho amb 'Les despulles d’un somni'. Després de dotze anys de publicar el llibre guanyador del certamen, Meteora passa el relleu a Saldonar. Laura Serra ho explica al diari Ara

El periodista, poeta i historiador de l’art Antoni Ribas Tur ha guanyat el XIII Premi de Poesia Joan Perucho amb Les despulles d’un somni. El guardó, concedit per l’Ajuntament d’Ascó, està dotat amb 2.400 euros i comporta la publicació del llibre a la col·lecció Mitilene de l’editorial Meteora. Ribas Tur (Eivissa, 1978), periodista d’arts visuals de l’Ara, descriu Les despulles d’un somni com "un autoretrat fragmentat en una cinquantena de poemes". "Hi ha situacions que m’han forjat i personatges de diferents èpoques, alguns dels quals són reals. Però alhora és com mirar-se davant d’un mirall trencat, que et torna una imatge distorsionada. Perquè un autoretrat també és ficció: amagues coses, en ressaltes d’altres i en dius algunes que no volies dir", explica. Les despulles d’un somni ha estat escrit en l’última dècada, i Ribas hi ha reflectit lectures que l’han marcat, com Gil de Biedma, Gabriel Ferrater, Philip Larkin o Feliu Formosa, l’autor que el va reconciliar amb la poesia després d’una època sense escriure.

Aquest és el seu tercer llibre, després de Mudances (Premi Baladre de l’Institut d’Estudis Eivissencs, 2002) i Ciutats sense memòria (Premi Josep Maria López Picó - Vila de Vallirana, 2005). Aquí ha endreçat experiències, situacions i personatges com si fos un equipatge, per ordre alfabètic, amb la intenció de "no tornar a fer el que ja havia fet en llibres anteriors" i evitar escriure poemes monolítics. Als versos de Les despulles d’un somni s’hi barregen l’actualitat i el passat recent, i també localitzacions com Barcelona, Eivissa, Varsòvia i Roma. "Un dels eixos del poemari és contraposar la vida de la generació dels avis, que va viure els estralls de la Guerra Civil, i l’actualitat. També imaginar com aquella generació va respondre davant la guerra en una Eivissa rural, com una gent que tenia una relació molt original amb la terra i unes eines molt bàsiques per entendre el món de cop i volta afronten un fet tan gros", explica Ribas Tur.