Joan Carles Armengol i Sergi López-Egea escriuen a El Periódico sobre l'aventura dels 12 reclusos a la Marató de Barcelona que Jordi Panyella ha explicat a Per què corren els presos?

L'any passat va viure una experiència insòlita. Després de sis mesos de preparació, va completar la seva primera marató al costat de set presos per delictes de sang de Quatre Camins. "Mai cap notícia m'ha fet suar tant", fa broma Jordi Panyella, periodista barcelonès de 52 anys que acaba de publicar un llibre oportú per explicar la seva experiència. 

Per què corren els presos? (Saldonar) explica tot el procés –logístic, físic i mental–, que va portar dotze reclusos a preparar el repte i sis d'ells, a més de l'autor, a completar una marató que va significar per a ells, més que per a ningú altre, un alliberament.

"Es tractava de gent que havia depassat tots els límits de la llei i, amb tot, amb la marató van aprendre els que marca l'esport. Els va ensenyar que la vida té límits i que ens hem d'ajustar a unes normes. Els límits de la marató cal respectar-los. En aquest sentit, la marató és com una metàfora de la vida.

El mur és com la mort, i quan el superes ressuscites a la vida", explica Panyella, autor també de llibres d'investigació sobre Fèlix Millet i Salvador Puig Antich, i de la irònica novel·la de política-ficció Infidels a la pàtria.

"Jo, d'ells, vaig aprendre lleialtat", assegura el periodista dels seus companys d'esforços. Fa temps que no els veu, però sap que han evolucionat bé. "Hi ha hagut alguna regressió, però la majoria estan en tercer grau.

Corríem fora de la presó dos dies cada setmana, i abans de la marató vam participar en unes quantes curses. No va intentar fugir ningú perquè hi ha un codi de conducta molt estricte entre ells, basat en la confiança i la lleialtat".