Frederic Company valora la novel·la Perles cultivades de Mercè Foradada en una ressenya que publica EIX Diari

Mercè Foradada publica nova novel·la, Perles cultivades, després d'Estimades Zambrano. Canvia totalment de registre i ara ens movem en la vida de la protagonista, la Lluïsa, que tot cercant la "bondat" en el seu sentit pràctic veiem com a través d’aquesta recerca ens trobem amb la dura realitat que avui vivim en matèria de violació dels drets humans. Recorregut pels desastres humanitaris però sempre amb l'esperança de poder ajudar encara que sigui modestament.

Mercè Foradada (Barcelona, 1947) viu a Vilanova i la Geltrú. Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. Ha publicat diverses novel·les, En el prestatge (Edicions 62), per la qual va rebre el Premi Dona l’any 2001. La narració de la trajectòria vital d'una dona valenta, Velles amb V de vida, (Edicions 62), un seguit de contes i narracions breus sobre persones d'una determinada edat. Centaures (Cossetània, 2005), la lluita i trajectòria vital d’una dona. El desig de transcendir. Vilanovines, de l'arxiu a l’evocació, conjunt de biografies sobre dones de la ciutat i que tenen el contrapunt imaginatiu i situa les protagonistes en algun moment de la vida. Bruixes, una novel·la valenta, audaç, i que tracta de l'ús de la llibertat de les persones i dels actes suprems de sacrificis que comporten algunes actituds i decisions. Aquesta narració va guanyar el premi XXIII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó i va ser publicat a l’any 2011 a Cossetània'.

Va seguir amb  La Casa Verda, difícil de definir, després va publicar el llibre petit de contes, Com una reina, on hi ha el fruit d'una bona escriptura que sap anar directe a la fibra, directe al cor i directe a l'ànima. Després va publicar Estimades Zambrano, fins a arribar a Perles cultivades.

Ha publicat a més alguns contes infantils i va ser una de les escriptores seleccionades en un dels llibres col·lectius de la Marató de TV3.

La protagonista del llibre Perles cultivades, Lluïsa Jubany i Ortega, forma part d'un col·lectiu que es reuneix per treballar sobre la intel·ligència artificial i les conseqüències que això pot comportar en la persona i en la societat en el futur. Els avenços tecnològics, els avenços en biologia, l'aplicació de noves formulacions sobre els comportaments, és a dir, un seguit de tècniques que fan evolucionar la persona i els seus comportaments i reaccions. Busquen sobre la repercussió de la intel·ligència artificial en el futur pròxim. Grup divers, d’un cert nivell professional, però tots encuriosits per la transformació de la vida. La Lluïsa  hi treballa "implicada, il·lusionada o escèptica segons el dia però clarament motivada" perquè troba que en tot aquest procés hi manca la part més humana, potser més de consciència, i clama per com la "bondat" ocuparà un espai en aquest nou món.

El llibre es divideix en tres parts. En la primera, La Recerca, és l'àmbit en que la Lluïsa es mou en pla teòric, en la recerca d’exemples de bondat i ressegueix tot els àmbits possibles, troba bondats, trobar persones que han fet accions bondadoses, però no se sent satisfeta sempre hi ha algun però (la senyoreta peròs...), que fa que manifesti la seva renúncia a seguir buscant la gran Bondat i potser es quedi en la rastellera de petites bondats.

La segona part del llibre, El Camp, la Lluïsa ens porta fins a Zaatari, un camp de refugiats. El seu nom en català es farigola. Zaatari, "el camp de la farigola on no hi ha farigola". Aquesta segona part és, al nostre entendre, la més potent del llibre. Es despleguen una gernació de sentiments, sensacions i emocions i també els passatges més dolorosos del relat, sobretot quan anem descobrint les situacions que es viuen en un camp de refugiats i les històries de persecució, repressió i explotació que hi ha al darrere de molts dels refugiats. Però en contraposició a aquesta desolació i dolor també hi apareix la Lluïsa més personal i potser més íntima, despullant els seus sentiments amb el correu que va intercanviant amb les persones estimades, el pare, l’amic.

Perles cultivades és la darrera part del llibre. Esdevé una síntesi de la teoria, la recerca de la bondat amb la pràctica, l’estada al camp. Trobar el paper clau en què sense renúncies puguis treballar per fer efectiva aquesta "bondat". Un final molt interessant per la implicació col·lectiva a aportar una petita bondat com a una perla cultivada.

El llibre té uns personatges, a més de la protagonista, que generen empatia, propers, i també està molt ben aconseguida la combinació de la realitat i de la  ficció barrejant accions de la protagonista enmig de fets reals. La ficció està  molt ben superposada amb els fets reals i això suposa un element més dels actius del text. No és fàcil incardinar en la història real o en fets concrets personatges de ficció i interrelacionar-los amb personatges reals. Al llibre està perfectament resolt.

La novel·la està molt ben estructurada i construïda. La història es desenvolupa amb fluïdesa, els personatges, que són creïbles, apareixen en el moment necessari per la narració, els diàlegs són fàcilment seguidors i l'ús d'un llenguatge molt "oral" ajuda a fer la seva lectura. La narració, a voltes en primera persona, facilita entendre els canvis que va tenint la protagonista. La combinació d'estils narratius, com poden ser els mails o les informacions extretes de les notícies que dia a dia van apareixent als informatius, dona al llibre un discórrer amb una extraordinària fluïdesa.

El llibre és valent perquè denuncia les actituds dels governs però també algunes de col·lectives davant els tràgics dies que succeeixen al nostre costat. Valenta en la denúncia però valenta també en la resolució de l'acció del llibre. Compromís, defensa de la humanitat i consciència del paper que podem jugar per evitar el desastre humanitari.

És d’absoluta  actualitat perquè agafant com a leivmotiv de la narració un tema antic com és la recerca de la bondat, l'acció se situa en el moment present amb informació de primera mà, amb al·lusions a temes de rabiosa actualitat. Des dels atemptats de Barcelona fins a les decisions polítiques sobre els refugiats. Actual i oportú també perquè posa en valor el treball de les ONG en un moment en què desafortunats i condemnables informacions sobre abusos per part d'alguns dirigents les ha qüestionat. La seva tasca explicada en el llibre fa que al marge del fets condemnables i rebutjables la seva tasca pot ser incomplerta però és fonamental i bàsica per donar un bri d’esperança real a molta gent.   

En fi, el llibre cal llegir-lo. Cal pensar-lo. Cal fruir-lo.

Ens va oferint tot un reguitzell d'ocasions per collir les perles cultivades, de trobar enmig de tot aquest "merder" que és el nostre món les petites accions, que poden canviar petites coses que sumant poden canviar les grans situacions de conflicte.

És un exemple evident de bona literatura però també una història carregada d'humanitat.