Cultura21 publica una entrevista a Francesc Gil-Lluch, editor de Saldonar i president de l’associació d’editorials independents Llegir en Català. Podeu llegir l’article aquí

Francesc Gil-Lluch (Vinaròs, 1966) és el president de Llegir en Català, l’associació d’editorials independents de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i fundador de l’editorial Saldonar. Llicenciat en Filologia Catalana, va arribar a Barcelona l’any 1984 i des d’aleshores no s’hi ha mogut. La seva trajectòria professional ha combinat la docència amb el món editorial, però la crisi d’inicis dels anys 2000 el va empènyer a bolcar-se en el sector dels llibres i la seva publicació. A Cultura 21, Gil-Lluch parla sobre el camí de Llegir en Català i la mirada que posa en el sector dels continguts literaris en català.

—Recentment, Llegir en Català ha incorporat Jande Editorial i Enderrock Llibres. Què suposa assumir aquests dos segells?

Aquestes dues editorials s’ajusten perfectament als motius fundacionals de l’associació, perquè són dinàmiques, joves i tenen alguna particularitat que les fa interessants. Jande és una literatura de llibres sobre dones racialitzades, una opció que en el nostre àmbit cultural no existia, mentre que tampoc existia un segell que es dediqués exclusivament a l’àmbit musical, com Enderrock Llibres, i la seva trajectòria com a revista necessita poc més a afegir. El seu encaix a Llegir en Català és fantàstic.

—Què significa tocar aquestes tecles en clau editorial?

Suposa fer un pas endavant, perquè mai hem tingut l’ambició de créixer per créixer, sinó que hem valorat molt tenir un missatge molt clar i net. Qualsevol editorial que participés en la nostra associació ha de complementar i enriquir el nostre missatge, així que afegint aquestes dues temàtiques el sumem al nostre repertori i el benefici és mutu per a elles i per a nosaltres.

—A més, aquesta entrada els arriba en un moment on es troben molt madurs, quant a associació.

Sí, t’asseguro que fa deu anys estàvem molt verds [somriu]. Vam néixer prop del 2010 i, en plena crisi econòmica, van sorgir un seguit d’editorials petites fetes per persones que procedien d’activitats i sector diversos. El seu somni era tenir una editorial i hi havia editors amb molta experiència i d’altres que no, cadascú tenia els seus punts forts i febles, i si uníem el coneixement de cadascun d’ells ens enfortiríem.

—Com els va ajudar, néixer junts?

Sobretot, ens va ajudar a tenir visibilitat, perquè presentar-te com una editorial petita no té la mateixa força que fer-ho acompanyada de deu més. Tot això influïa directament en la repercussió de cara al lector, que és el que buscàvem.

—Els trets fundacionals de l’inici de Llegir en Català es mantenen 12 anys més tard?

No han canviat, tot i que amb el pas del temps els hem anat adaptant. La idea inicial de Llegir en Català és exactament la mateixa que quan vam néixer, que és que els editors, entre nosaltres, no som estrictament competència, sinó que presentant-nos de manera conjunta i col·laborativa tots podem ser millors i més forts. Per sort, vam veure que aquesta mateixa idea es va tenir en sectors molt diferents.

—Per què va passar, també en altres sectors?

Perquè hi havia una crisi econòmica dura i els valors canviaven, així que aquest missatge va arribar a l’àmbit cultural, i també a d’altres.

—Que el nom de l’associació sigui Llegir en Català era també una declaració d’intencions?

Sí, perquè nosaltres ens trobàvem que, quan feies traduccions, hi havia la creença que les traduccions en català no eren tan bones. Entre una traducció al català i una al castellà, la prioritat era la segona.

—Per part de qui?

De la premsa, sobretot, i tot plegat es va perpetuar. Per això vam veure que era important valorar la feina dels traductors i vam decidir que, cada cop que publiquéssim una novel·la traduïda, hi posaríem també el nom del traductor a la coberta, i fins i tot hi havia editorials que hi posaven la fitxa amb foto de l’autor i del traductor.

—Què han aconseguit amb aquesta consideració cap als traductors i les traductores?

Ens trobem amb el cas paradoxal que passa tot el contrari, i és que una traducció feta al català ara és més valorada fins i tot que al castellà. Això passa perquè els traductors s’han fet coneguts, és un prestigi que se suma al del llibre, i el fet que la traducció sigui en català desperta simpatia.

—Creu que des de Llegir en Català han col·laborat a donar el valor a la feina que fan?

Sí, i tot el que hem pogut fer per prestigiar els traductors, ho hem fet.

—Per una banda, la producció cultural en català està creixent. I de l’altra, l’ús del català va a la baixa. Com s’explica aquest desequilibri?

Pel que fa a la situació del català, es pot observar de moltes maneres. Jo no soc tan negatiu, perquè soc conscient que, de cara a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, una notícia explicada de manera negativa té més credibilitat. Nosaltres ens movem en un món molt estable, sabem que les xifres de lectura en català han pujat els últims anys, així que si partim de l’opinió basada en fets objectius, aquestes opinions negatives sobre el català no les veiem reflectides en les dades que tenim. Però sí que pensem que en el sector editorial vivim una normalitat que sembla que ens hagi caigut del cel, però que està basada en la gran feinada d’un sector que treballa molt dur. De fet, hi ha països que admiren la nostra potència, tenint en compte el nostre nivell demogràfic, social i cultural.

—Què es reconeix, des de fora, quant a la literatura catalana?

Pel que fa a les traduccions del català a altres llengües, les xifres són molt bones, i tot i que saben que no som un país independent com un altre, ens tracten de tu a tu.

—Com conviviu els petits editors amb els més grans?

Penso que, perquè els petits editors puguem tenir un espai, cal que els lectors puguin tenir accés a qualsevol llibre possible que pugui llegir. Quan parlo d’això em refereixo als grans llançaments editorials per part de les grans multinacionals, i es tracta que, quan crees un públic lector, cadascú té la seva porció. Si les grans editorials no publiquessin en català, probablement seríem un sector marginal, perquè treballaríem amb un públic tan concret que no seria suficient.

—Què significa, això?

Que ens interessa que hi hagi molta gent que llegeixi en català el llibre que sigui, com passa en qualsevol país, i serà la manera en què aquest ecosistema pugui funcionar. Per les dades que ens donen, el pes de les grans editorials en el sector català és inferior al que hi hauria en un àmbit com l’espanyol. Penso que la convivència entre les grans multinacionals i nosaltres és bona, i la seva presència ens anima a treballar millor, és un estímul pur.

—Des de Llegir en Català reivindiquen el paper de prescriptors de cara als lectors?

Sí. Compta que, com a editors, posem dues firmes en els llibres: la de la persona que l’ha escrit i la de la nostra marca com a editors. Per tant, nosaltres som els primers prescriptors, i quan ens demanis recomanacions, t’atendrem després d’haver llegit el llibre, i això ho valoren molt els lectors. La marca dels segells editorials petits depèn molt del seu valor personal, i això els diferencia de les grans companyies.

—El tòpic que hi ha molta competència entre les editorials és cert?

Bé, cadascú vol vendre el màxim nombre de llibres possibles i tenir espai als mitjans de comunicació, però el que sí que existeix en el sector dels editors independents és una relació boníssima i un bon fair play.

—Hi ha espai perquè segueixin creixent segells editorials nous?

Hi ha espai perquè en neixin més, però sempre que ho facin triant quin espai volen ocupar.

—Per què?

Des de Llegir en Català estem molt interessats a què l’edició en català cobreixi tots els àmbits possibles de lectors. Una part del sector ja té una molt bona representació, però hi ha altres sectors on falten llibres, com la novel·la romàntica o llibres d’autoajuda.

—A Catalunya s’ha creat una xarxa de bookstagramers, que acostumen a ser noies i dones, les quals recomanen llibres, en fan ressenyes i tenen molts seguidors a les xarxes. Com veu aquest fenomen?

A nosaltres ens agrada molt la feina que fan i les seguim, i ens agradaria que com més n’hi pugui haver, millor. En el sector del llibre sempre s’ha donat molta importància a la premsa convencional i a les ressenyes, però tot el món que està associat a les xarxes socials i formats d’aquest tipus és molt prescriptor. Per tant, ens agradaria que els vagi molt bé i que tinguin també continguts nostres, malgrat que ja en tenen.