Txema Seglers presenta el seu llibre Pujol i jo amb Irene Rigau, Francesc-Marc Álvaro i Enric Borràs a Casa del Llibre. Roger Palós en fa la crònica al diari Ara. Podeu llegir l’article aquí

Jordi Pujol és el president que més ha manat a Catalunya, i el periodista Txema Seglers ha volgut reflectir en el seu llibre Pujol i jo (Saldonar, 2025) un retrat del personatge a través d'una trentena de testimonis, a més de la seva història personal. Aquesta visió de les cares i les creus ha aterrat a la presentació del llibre, al costat de l'exconsellera Irene Rigau, del diputat d'ERC al Congrés Francesc-Marc Álvaro i del subdirector de l'ARA i president del Grup Barnils, Enric Borràs –tots ells participants del llibre–. Més enllà que cadascú té "el seu Pujol", en ple creixement de l'extrema dreta i el qüestionament dels cordons sanitaris a Aliança Catalana, ha planat una idea de consens: "El que Pujol deia de la catalanitat als anys 60 i 70 ara és contracultural i progre", ha dit Álvaro.

"La paraula odi no cap al seu vocabulari", ha rematat Rigau, que ha afegit que els "valors cristians" l'impregnen, com també la visió d'integració de l'immigrant: "Si una persona se sent ben servida serà d'aquí, si es troba amb uns serveis que no funcionen, que no li són útils, no serà d'aquí". I és que "Aliança és una ruptura de la tradició del catalanisme", segons Álvaro, que ha defensat que "la nació pura d'Aliança és l'antítesi de Pujol i del catalanisme" al llarg dels més de 150 anys d'història. Per això, creu que la "ultradreta catalana no llegeix la història, no aprofita res del pujolisme ni del catalanisme", i d'aquí es pot entendre la crítica dura de Pujol a Sílvia Orriols i viceversa. Seglers també ha rememorat com al llibre surt que el mateix Pujol explica que vol "anar a combatre aquest discurs i aquesta noia de Ripoll amb tot el tema de la immigració".

Oriol Pujol era entre el públic, aplaudint quan ha clos la presentació, tot i que en el llibre s'explica com es va emprenyar quan va saber la llista de persones que l'autor entrevistava per al llibre –i en va vetar l'entrevista al seu pare, tot i que hi van conversar quatre hores.

Llibre plural

El llibre inclou des dels elogis fins a la crítica dura. El filòsof Josep Ramoneda conclou que "amb Jordi Pujol no hi hauria hagut l'1-O"; Joan B. Culla el veia com el "rei Lear" –que se sacrifica pels seus fills, en paraules expressades per Javier Cercas–, i la periodista de l'ARA Núria Orriols en destaca la capacitat per adaptar-se ideològicament a les majories socials. Més enllà de la seducció del personatge i de testimonis sorprenents com el de Miquel Sellarès o el del fiscal José María Mena, a més d'Artur Mas i Xavier Trias, també hi ha la visió negativa de Pujol. La que el pinta com una persona que vol "el poder pel poder", "vestit de catalanisme i cristianisme", segons el periodista Lluís Bassets; o la que el fa veure com un "corrupte" pel cas de Banca Catalana, del qual van fer un llibre que denuncia l'omertà fins i tot per l'editorial, segons el triumvirat d'Enric González, Jaume Reixach i Siscu Bages; o fins i tot la crítica severa de Josep Maria Bricall, exconseller del govern de Josep Tarradellas, que arriba a dir que "Pujol no ha entès la Revolució Francesa".

També hi ha un reguitzell d'anècdotes d'estira-i-arronsa de l'expresident amb la premsa: Lluís Foix i Joan Tapia relaten les pressions com a director de La Vanguardia. Això sí, es deixa clara la seva idea de poder perquè la Generalitat semblés poderosa a través del simbolisme, així com la seva preocupació per la identitat i el seu llegat. La taula de la presentació ha abordat l'aportació de Pujol, i Rigau s'ha mostrat "esperançada" en un judici just sobre la seva obra, que contrasta amb un Álvaro que creu que "al Pujol home d'acció la història el situarà en la perspectiva", però que "el Pujol home de discurs sortirà tocat" arran de la confessió del 2014.