El 2025 marca el primer quart d’aquest segle, i el món continua anant a la seva.
A Saldonar, especialitzats com estem en la no-ficció, busquem i rebusquem per publicar els llibres que ens expliquin millor on som, quines són les inquietuds que ens capfiquen, les esperances que ens orienten… 
I comencem la temporada amb intensitat:

—Gràcies al periodista Txema Seglers, i a partir del testimoni de vint-i-set noms de primera línia, ara podrem fer-nos una idea neta de com és en realitat l’home que ha presidit el Govern de la Generalitat durant vint-i-tres anys, del seu dia a dia i de com s’està construint la memòria que en tindrem. Amb totes les cares i totes les creus (Pujol i jo).

—Després de la primera novel·la antiespecista en català, Ànimes entre les dents, ara Borja Duñó insisteix amb aquest llibre tan autèntic, una proclama que tots els animals voldrien que llegissis, un text que convida a l’acció i que defensa els valors que tenen més futur (No siguis cruel!).

—Un regal per a la nostra cultura: Joan-Elies Adell ens presenta la primera traducció europea sencera de l’obra magna d’Attilio Bertolucci, en què sura la història italiana dels dos últims segles i la de la nissaga Bertolucci, en un poema narratiu de 9.400 versos (El dormitori).

—La gran mestra del periodisme narratiu, Lillian Ross, s’estrena en català, en un llibre de memòries, traduït amb destresa per Octavi Gil Pujol, que ens fa gairebé tocar els personatges més destacats que va conèixer en els setanta anys de carrera al New Yorker, i ens admira amb la relació gens convencional que va mantenir durant quatre dècades amb el seu editor, William Shawn (Aquí, però no del tot).

—La dret a la llengua és un dret humà, que queda reflectit a la Declaració Universal de Drets Lingüístics, que ara el PEN Català vol actualitzar perquè tothom pugui viure en la llengua pròpia amb tota la plenitud, en un volum coordinat per Vicenta Tasa Fuster (El dret a la llengua).

—El poeta Ramon Cardona repeteix a Saldonar, ara amb un llibre en què ens adverteix que les aversions ens acompanyen, per alertar-nos sobre els perills i facilitar-nos la supervivència (Aversions).

—Gran debut en la ficció de Júlia Gumà Martí, amb una novel·la en què la protagonista dona vida a un celler familiar al Penedès, i en paral·lel troba l’equilibri entre el que és i el que vol ser (Brots i escorça).