L’Espai Línia ha acollit el debat Quin moment viuen les editorials independents del llibre?, en el qual han participat Francesc Gil-Lluch, president de l’Associació Llegir en Català i editor de Saldonar; Ricard Planas, editor de Males Herbes; Sergio Pérez, editor de Mai Més i Carol Porta, de la llibreria Obaga. L’encarregada de moderar el col·loqui ha estat la periodista Joana Justícia, redactora de Cultura B. Podeu llegir l’article aquí

La xerrada va arrencar amb una notícia d’actualitat d’aquesta setmana sobre l’anunci del Gremi d’Editors de Catalunya, que preveu tancar el 2024 trencant rècords i superant els 1.200 milions d’euros de facturació, amb un creixement superior al 10%. De seguida, però, es va fer evident que la realitat del món de les editorials independents que publiquen en català és una altra. “Després de la pandèmia vam viure un gran moment, però ara estem una mica de baixada. Però ja és el que havia de ser”, va afirmar Planas. I és que, efectivament, els números de les editorials independents són els d’una altra lliga, però on les bones notícies, més enllà de facturacions, hi són. “Nosaltres no som de llagrimeta fàcil”, va afirmar Francesc Gil-Lluch.

I el futur?

Bones notícies, i oportunitats, com per exemple el marge per fer passos endavant. “La gent que llegeix en castellà representen un terreny per créixer”, deia el mateix Gil-Lluch. O, com va afegir Carol Porta, el fet que els clients de les llibreries “valoren les editorials independents”. Però, més enllà del retrat actual, quin és l’escenari a uns anys vista?

“No sé si d’aquí a 10 anys podrem viure d’això. En un futur les grans editorials poden captar-ho tot”, deia Ricard Planas, de Males Herbes. “Ara les grans et trepitgen i t’has d’anar redefinint”, va afegir. El presagi de Planas no va dibuixar el millor escenari possible, però també hi va haver paraules més optimistes. “La prestatgeria ho iguala tot i, al final, a les llibreries els nostres llibres estan al costat dels que editen les grans editorials”, va assegurar Sergio Pérez, de Mai Més. “El 2008 la classe mitjana es va aprimar molt i es va crear un desequilibri entre les multinacionals i les editorials petites”, va apuntar Gil-Lluch, tot i que va afegir que el panorama “s’ha anat equilibrant”. Al mateix temps, va alertar sobre la tendència de les grans editorials de “pescar” en el mercat de les independents. Tot i això, va remarcar que “el sistema editorial català independent és riquíssim i gran”. Des del punt de vista de les llibreries, Porta va destacar que “la part bona del sector és que els marges són molt clars”

De fet, per encarar amb més garanties el futur és clau el paper que juga l’Associació d’Editorials Independents Llegir en Català, que fa poc ha celebrat la seva primera dècada i entre els fundadors de la qual hi ha Gil-Lluch. “Ens permet poder treballar amb altres editorials i compartir experiències. Es un valor importantíssim i ens aporta un coixí i una infraestructura que no tindríem”, destacava Pérez, de Mai Més.

“Trencar fronteres mentals”

Una part important de la força de les editorials petites que publiquen en català és l’estratègia d’anar buscar els nínxols de mercat, com per exemple l’especialització en publicar autors que en castellà no hi són o en algun gènere en concret. “La nostra estratègia ha de ser la guerra de guerrilles, no la guerra massiva”, deia de forma molt visible Planas. Una guerra de guerrilles que també necessita atreviment. “No saps mai si hi ha nínxol, però suposes que sí”, afegia l’editor de Males Herbes. I és que, tal com afegia Pérez, es tracta de “trencar fronteres mentals, fer allò que sembla que no s’ha de fer”.