Ai Weiwei sempre s’ha sentit un estranger, marcat des de petit per la dura experiència de l’exili. Ara, a Manifest sense fronteres (traduït per Octavi Gil Pujol i amb la il·lustració de Maria Picassó), es col·loca en la pell dels altres, de manera serena però decidida, per parlar-nos de la dolorosa condició dels refugiats, per posar-se al costat de totes les persones que pateixen, en aquesta magnífica carta oberta que combina elements autobiogràfics i reflexions sobre l’art.

Conflictes, persecucions, pobresa, desastre climàtic…

El món sembla que s’acosti al precipici, també per una crisi del consens sobre la universalitat dels drets humans. Ai Weiwei, però, vol recuperar la confiança en la humanitat.

L’escoltem.