Jordi Martí Fabra ressenya a la revista musical 440 Clàssica & Jazz el llibre de Carles Santos Ens morirem sense haver-los escabetxat a tots, publicat a Saldonar

El pianista de Vinaròs Carles Santos (1940-2017) va aconseguir la fita poc habitual de guanyar-se el respecte de l'art d'avantguarda i la intel·lectualitat pel seu rigor i atreviment. Va mantenir sempre una actitud desperta de combat, anant a fons amb el seu compromís social i polític, fins a les últimes conseqüêncies, i alhora va transmetre una bonhomia planera i un sentit lúdic de l'existencia a prova de bombes.

Algunes de les claus que expliquen aquest tarannà especial poden rastreiar-se a Ens morirem sense haver-los escabetxat a tots, un recull dels textos que Santos va anar escrivint mentre preparava els seus intransferibles muntatges escènics: Asdrúbila, La pantera imperial, Ricardo i Elena, L'adéu de Lucrècia Borja... Els textos són absolutament diversos i fragmentaris, però tenen un to de confidència íntima impagable i sobretot transmeten un humor refinat, ben ancorat en la tradició del surrealisme mediterrani, i una entrega absoluta a l'ofici d'artista provocador.

El Ilibre incorpora a més les fitxes artístiques de cada espectacle i, a manera d'epíleg, una llista hilarant dedicada a un mestre seu, sembla que força anticlerical: “53 maneres de matar un capellà”. A tall d'exemple, citem la segona: "Canviar tota la sang en circulació d'un diaca per la mateixa dosi d'Anís del Mono, beguda preferida per Joan Brossa”.

Els seguidors de Carles Santos xalaran amb els textos, publicats gràcies a la col laboració de l'editorial independent Saldonar, especialitzada en libres de fons social, polític i periodístic, i la Fundació Caixa Vinaròs, dipositària del fons de l'artista.