L’escriptor indi-americà Akash Kapur publica a Saldonar Almenys ho vas intentar, relat de no-ficció sobre la vida i miracles d’Auroville, una ciutat utòpica a l’Índia. Pol Torres ressenya el llibre a Núvol a partir de la presentació a Ona Llibres. Podeu llegir l'article aquí

La veu serena d’Akash Kapur omple la sala, penetra a les consciències dels seus oients, galvanitza apetències literàries. El seu públic, jove i entregat, l’escolta amb atenció, potser esperant que en algun moment del discurs n’aflori una gran revelació. Malaguanyat: de la seva boca només hi surt una arenga racional, potser freda però indiscutiblement rigorosa, coneixement i opinions mesurades fins a l’extrem que permeti l’ètica periodística. Ens trobem a la llibreria Ona de Barcelona, on l’autor indi-americà ha vingut a presentar el seu últim treball, publicat originalment l’any 2021. Almenys ho vas intentar, editat per Saldonar i amb traducció al català d’Octavi Gil Pujol, és un relat de no-ficció extremadament difícil de condensar en un titular. Potser el subtítol del llibre sigui un bon punt de partida: «La recerca de la utopia a Auroville, una història d’amor i de mort».

Efectivament, Auroville és una ciutat fundada el 1968 i ubicada al sud de l’Índia. Al seu moment va ser concebuda com una comunitat espiritual de caràcter utòpic, impulsada i habitada per ànimes insatisfetes que anhelaven una manera més profunda d’existir després dels estralls de la Segona Guerra Mundial. És, igualment, el lloc de naixement de l’Akash i la seva actual esposa, l’Auralice, i on van viure els seus anys d’infantesa. I és també on van morir els pares –mare biològica i pare adoptiu– d’aquesta última, en John i la Diane, en una cabanya de palla d’un congost allunyat. Un destí més propi d’infaustes distopies que de fantasies idealistes; extrems que sovint travessen la línia entre l’un i l’altre.

La recerca de la veritat familiar és l’excusa personal i argumental per retratar una comunitat d’enlluernadora ambivalència. «Vaig començar el llibre amb la intenció d’escriure sobre el John, però vaig descobrir un filó més gran amb la història d’aquesta utopia» afirma Kapur, que ha posat el focus en la dimensió social d’aquestes morts: «No es tracta de dos individus que es van tornar bojos i van acabar traspassant. Una gran part de la culpa la va tenir la ideologia i la societat». A partir d’aquí, i en comptes d’abraçar o rebutjar el dogma espiritual, l’autor explora la morfologia de la fe i com aquesta pot desbordar cap a la foscor. «Raó i fe són una línia, un continu. Volia explorar la frontera entre els aspectes de la fe, la bellesa i la mort, i com un excés de fe et pot acabar matant», explica l’escriptor indi-americà.

Fusió entre memòries, reportatge d’investigació i treball etnogràfic, l’escrit bascula progressivament del retrat cronològic a una meditació espiritual d’arrel autobiogràfica. Ben aviat l’honestedat emocional del relat i els personatges que l’habiten generen un marc mental on tot és possible: la llavor del dubte, del desig de desitjar, ha començat a germinar dintre teu, de segur un orgullós lector racional. Per tal causa, Almenys ho vas intentar no és un llibre adreçat a ulls cínics i descreguts, i amb prou feines sobreviurà al judici d’algú que ha furetejat sempre des del biaix legítim de l’escepticisme. El mateix Akash ho reconeix: «Jo no escric propaganda, però amb aquest llibre he passat de la incredulitat a redescobrir l’aspecte aspiracional de la fe. En aquest sentit, he obert la mirada».

El bagatge crític de l’autor ens ofereix així una exploració de les conseqüències de vegades destructives de l’idealisme, el patiment que comporta la cerca inacabable de la puresa ideològica i la lluita constant entre les conviccions personals i la intransigència de la realitat. Aquesta mirada desmitificadora, no obstant això, conviu amb una reflexió al voltant de la fe i l’ideal com a forces motrius d’àmbit superior. Per a Kapur, la contradicció inherent d’Auroville la fa més terrenal que celestial: «[Auroville] és una aspirant a utopia, una comunitat intencional, una bombolla. Una utopia és un lloc que no existeix. No considero que sigui un model de res, però sí que se’n poden aprendre valuoses lliçons d’ecologisme, d’igualtat, de pau o de governança no centralitzada».

El text s’articula com una història real, amb anades i tornades al present de l’autor, on s’albira per sobre de tot el carregós pes del llegat familiar. Sens dubte es revela a la correspondència entre en John i el seu pare, que vertebra part de la narració i ofereix testimoni directe i desesperat d’un fill que, volent escapar de l’ombra paterna, acaba trepitjant sobre les seves passes. Igualment, i més enllà del sentit literal, és difícil no veure en el retorn de l’autor a Auroville un intent simbòlic de reconciliació amb la figura paterna. Respecte a aquest fet, mantenir les distàncies va ser tot un repte per l’escriptor indi-americà: «M’agrada escriure de forma calmada i serena; sovint el poder i el convenciment provenen d’aquí. En part és per la meva naturalesa, en part és per la meva feina. Si escrigués de forma emocional, dient “això és horrible” o “aquesta gent està boja”, el lector no estaria convençut del que llegeix. Si ho estaria si l’escriptor actua com a proveïdor d’informació i deixa la interpretació dels fets al seu criteri».

Auroville no va morir quan ho van fer els seus fundadors, tot i que va ser-hi a punt. Una de les raons és la manca d’una autoritat centralitzada i el model de ciutat organtitzat al voltant d’una «anarquia divina» oberta als canvis. Cinquanta anys després, encara continua viva i vibrant al mateix altiplà on va néixer. Si el seu projecte vital és un èxit o no, diu Kapur, depèn de la perspectiva de cadascú: «Sempre dic que la utopia és un got d’aigua mig ple o mig buit. Auroville és una comunitat que va establir una sèrie d’ideals i ambicions i n’ha assolit el 30% o 40% d’aquests. Ho pots qualificar de fracàs total: no ha aconseguit el que es proposava, només són éssers humans barallant-se entre ells… Però també pots reconèixer que el que han assolit és impressionant, que han canviat coses i han creat un món millor en alguns aspectes». La conclusió final, resol Kapur, la tindrà el lector.