Quan l’escriptora i escultora Nuria G. Caldés va voler conèixer a fons l’art Jomon va decidir emprendre un viatge al Japó per a descobrir els secrets i la tècnica d’aquest art mil·lenari. El resultat també va ser el llibre Jo també soc de fang. Ramon Moreno en fa una ressenya a La República. La podeu llegir aquí.

Aquell viatge s’acabaria convertint, d’una banda, en una coneixença de l’art ancestral i de l’altra en la immersió en una cultura tan propera i tan desconeguda al mateix temps com és la japonesa.

El Jomon és un estil escultòric tradicional del Japó que es va desenvolupar entre l’any 14500 i el segle IV abans de Crist, sense cap influència del món exterior, i que dona nom també al període històric en el qual es va desenvolupar la ceràmica en aquell país. Una de les seves característiques és la decoració de les peces amb dibuixos fets amb cordes pressionades sobre el fang i també les figures anomenades dogü, “unes figures característiques que protegeixen l’existència perquè flueixi sempre, i que recorden que la mort no existeix i que tot és vida”.

Un art ancestral

A Niimi, en una zona rural de natura exuberant, el mestre Irufai manté viu l’esperit i la tradició Jomon amb un petit taller i museu, on la Núria hi va fer d’alumne no només per a conèixer-ne la tècnica de treball sinó també la filosofia que l’acompanya basada en l’amor a la natura i en què “tots els objectes, animals i persones són igual d’importants”. La feina amb les mans, ja que no es servir cap mena de torn, és un element vital, ja que d’alguna manera treballaven per tota la comunitat.

Jo també soc de fang (Saldonar) és la crònica d’aquell viatge físic i emocional no només a una cultura com la japonesa prou desconeguda en general per als occidentals, sinó a un art que s’endinsa en l’oceà del temps i que és també una filosofia de vida. Núria G. Caldés ha traçat un recorregut vital i literari que ens mostra el xoc evident entre les cultures i les maneres de viure d’aquí i d’allà i, fins i tot, al mateix Japó; un dels països més avançats del món en els que encara conviuen tradicions ancestrals que comporten també una manera diferent de viure i d’entendre la vida.

La Núria ens explica una altra cultura i una altra manera de fer, enmig d’un paisatge meravellós i d’una comunitat que lluita per salvar una cultura ancestral, gairebé desapareguda, però que cohesiona i projecta la seva gent.