"Explico fets extrems, incòmodes, però no parlo de gent marginal, sinó de persones aparentment normals, fins i tot benestants, de les quals no podries arribar mai a pensar la doble vida que porten", explica Josep Lluís Micó a Daniel Bonaventura al Diari de Girona sobre Química orgànica

Dos relats periodístics basats en casos reals que el periodista i catedràtic de Periodisme de la Universitat Ramon Llull Josep Lluís Micó considera "d'una cruesa que desarma" han quedat recollits en el llibre Química orgànica, que firma el mateix Micó, amb pròleg de Joan Carreras.

Després d'hores d'entrevistes a desenes de persones, Micó ha decidit exposar aquests dos relats, esdevinguts recentment, escassament fa un any –l'un a Barcelona i l'altre a València–, en un ambient d'excesos de consum de drogues, promiscuïtat sexual, infidelitats sentimentals, masclisme i maltractament d'animals.

El primer relat, "Els fets i la pols", explica en primera persona l'odissea de l'Eva, una dona de la zona alta de Barcelona a qui un accident familiar inesperat li canvia la vida i li fa explorar espais que mai hauria pogut imaginar que existien.

El segon, "Papallona, esquena, braça, crol", recrea només amb els diàlegs dels protagonistes una matinada de les festes de Moros i Cristians d'una població valenciana, presidida per tota mena d'excessos.

Tot i que hi ha un mort a cada relat, aquest fet és "molt secundari". En aquest llibre, que ha estat considerat "poderós, insòlit i innovador", Micó tracta esdeveniments que esgarrifen però que no són coneguts i que no s'han vist publicats a la premsa.

L'autor no amaga que té ben present el punt d'inflexió que per a la narrativa tradicional va suposar la publicació d'A sang freda, l'escabrós assassinat d'una família relatat per Truman Capote amb tècnica periodística, fet que va sorprendre el lector pel seu realisme. Micó va fins i tot més enllà i es limita a transcriure la narració dels fets relatats pels mateixos protagonistes, sense manipular res del que li confessen.

"Explico fets extrems, incòmodes, però no parlo de gent marginal, sinó de persones aparentment normals, fins i tot benestants, de les quals no podries arribar mai a pensar la doble vida que porten", ha explicat Micó al Diari de Girona, mitjà on es va formar treballant a la redacció, precisament assumint temes judicials i policials.

"Explico fets incòmodes sense jutjar-los. Dono mil detalls sobre llocs, dates, whatsapps...", respon Micó a preguntes del Diari de Girona, i afegeix: "La reflexió moral no la faig jo, però és inevitable després d'haver llegit un llibre amb tantes drogues, infidelitats i violència".