El net d'un combatent republicà explica a Avi, et trauré d'aquí!, la lluita per enterrar-lo amb dignitat. Ho explica Pep Martí a Nació Digital

La història de Joan Colom simbolitza la tragèdia que és el Valle de los Caídos. Fill de Capellades, combatent a les acaballes de la Guerra Civil, quan la República ja mastegava la derrota, va ser fet presoner pels franquistes i no va sobreviure a les penoses condicions de l'empresonament, a la Seu Vella de Lleida. Enterrat a una fossa comuna, va ser impossible per la família de recuperar-ne les restes. 

Ara, el seu net, Joan Pinyol, en recupera la història en el llibre Avi, et trauré d'aquí! (Saldonar), on explica la vida de Colom, la seva mort i les diverses profanacions del seu cos a mans de l'Estat, primer el franquista i després el democràtic. Vuitanta anys després de la fi de la guerra, la família encara no ha recuperat les restes, que conviuen amb les de prop de 60.000 més que són a Cuelgamuros.

El cos de Joan Colom va ser traslladat en secret de la fossa comuna de Lleida al Valle de los Caídos el 1965. La família no va ser informada. Joan Pinyol explica a Nació Digital com se'n va assabentar: "Va ser gràcies a una rticle a la revista Sàpiens, que vaig llegir per casualitat i on apareixia el nom de l'avi". Va ser el 2008. Des d'aleshores, el seu combat és aconseguir recuperar les restes, com un homenatge a la memòria de l'avi, però sobretot, per "una qüestió de respecte per ell i per la família, per un sentit humà". 

Falten cossos al Valle

El decret sobre la construcció del valle, del 1940, establia que només s'hi enterrarien "caídos por Dios y por España". No hi havia lloc per als vençuts a la basílica. Però van passar els anys i ene l moment de la inauguració del temple, a finals dels cinquanta, el règim volia desesmpallegar-se de la seva imatge més feixista. Un intent de mostrar-se reconciliador va decidir Franco a enterrar també combatents republicans. A més, moltes famílies dels vencedors ja tenien ben enterrats els seus i es van negar a traslladar-hi les restes. Calien més cossos i es van portar de fosses comunes. A les famílies dels "rojos" no calia ni informar-les.

Joan Pinyol relata tots els esforços fets, fins ara sense resultat, per recuperar el cos de Joan Colom: "Es pot identificar amb l'ADN però ha estat picar contra un mur". El 1990, el seu cos, com el de molts altres, va ser canviat d'ubicació dins mateix del Valle, a causa de les filtracions d'aigua que posaven en greu perill les restes. Però la família tampoc hi va tenir res a dir. La batalla de Joan Pinyol és per recuperar el seu avi, però expressa un desig que la història d'Espanya ha fet tantes vegades impossible: enterrar els morts amb dignitat.