'Avi, et trauré d'aquí!' al Teatre de La Lliga de Capellades: Joan Pinyol, Clàudia Rius i Francesc Gil-Lluch presenten el llibre que desenterra la memòria republicana del Valle de los Caídos
El Teatre de La Lliga de Capellades acollirà la presentació del llibre Avi, et trauré d'aquí!, de Joan Pinyol, que estarà acompanyat de la periodista i cap de redacció de Núvol Clàudia Rius i l'editor de Saldonar Francesc Gil-Lluch. Organitza l'Ajuntament de Capellades.
L'autor desenterra la memòria republicana amagada al Valle de los Caídos i torna a donar vida a l'avi, Joan Colom, i detalla les raons del trasllat secret de les seves restes al mausoleu franquista i el camí recorregut durant més de deu anys per treure'l del costat del seu botxí.
Divendres 29 de març a les 20 h
Teatre de La Lliga (Pilar, 13, Capellades)
Avi, et trauré d’aquí! és el resultat d’una promesa. És la que Joan Pinyol va fer a Joan Colom, l’avi que no va conèixer, el republicà exhumat d’una fossa comuna de Lleida per la dictadura i traslladat vergonyosament al Valle de los Caídos sense el permís de la família. És el compromís adquirit davant la cripta que acull els seus ossos, que reposen al costat dels del seu botxí. Algun dia descansaran a Capellades, a casa, al costat de la seva gent.
Aquest llibre recull, a la primera part, el periple vital de Joan Colom des de l’octubre de 1938, quan va ser mobilitzat per la República, fins poc després de la seva mort en un camp de presoners lleidatà, el març de 1939; a la segona part, es documenta l’odissea de la família des del 2008 en la seva lluita per treure l’avi del mausoleu franquista.
El relat periodístic d’un cas, conegut a partir del documental homònim emès pel programa Sense ficció de TV3, que posa en relleu les nefastes conseqüències de la guerra en la vida de les persones, la desconsideració primer de la dictadura i després de la democràcia amb les víctimes republicanes i les misèries de la Transició, que les ha condemnat a l’oblit. Un crit d’alerta i de denúncia a tots aquells que sempre miren cap a una altra banda quan s’ha de fer memòria, i també una mà estesa a l’esperança en forma de carta escrita per Joan Pinyol als fills, per evitar que Joan Colom torni a caure mai més en l’oblit.