Monarquia i unitat d'Espanya centren el debat promogut per Saldonar i Nació Digital al centre cultural Blanquerna de Madrid per presentar el llibre "Catalunya, cap on vas?" de Pep Martí. Crònica de Nació Digital

L’exministre d’Exteriors José Manuel García Margallo ha admès aquest dijous que la monarquia "no és democràtica", però ha apuntat que les funcions del Rei a l’Estat "són pràcticament nul·les", i ha destacat que sense la intervenció de Joan Carles I "no hi hagués hagut Transició".

Ho ha fet durant el debat amb la cap d’opinió de Diario 16, Beatriz Talegón, a la presentació a Madrid del llibre Catalunya, cap on vas? (Saldonar) del periodista de NacióDigital Pep Martí. 33 entrevistes a figures representatives de l’àmbit social –com els mateixos Margallo i Talegón– per entendre el moment polític del país, amb pròleg de Ferran Casas, subdirector de Nació Digital.

Durant el debat, Margallo també ha defensat la "sacrosanta unitat d'Espanya" (així és com s'hi havia referit Talegón) i ha afirmat que "no és veritat" que la Constitució no tingui suport a Catalunya, però ha apuntat que l'alternativa al malestar actual és una reforma de la Constitució que –sense tocar la unitat d'Espanya– inclogui normes bàsiques sobre finançament, un tractat sobre la UE, i una actualització de drets polítics i socials. La necessitat de donar sortides polítiques a l'actual situació ha centrat bona part del debat.

En l’intercanvi d’opinions, Talegón ha afirmat que aquest és un conflicte "perfectament resoluble" on un "ús intencionat de la força" per part de l’Estat espanyol i els tribunals no propicien un diàleg necessari. L’exministre Margallo, per contra, s’ha definit de nou com a "patriota" i ha afirmat que en democràcia "no hi ha contraposició entre legitimitat i legalitat". S'ha negat a admetre que tot hagués quedat "atado y bién atado" com volia el franquisme. "Això demani-ho a Carmen Polo [l'esposa del dictador, que va morir a finals dels anys 80] i no a mi!", ha dit en to de broma.

El dret a l’autodeterminació ha estat eix del debat. Segons Margallo, és un concepte "aliè a les democràcies occidentals" que no es pot acordar perquè "a la vida no tot pot ser consensuat". Ha citat com a exemple l’oposició dels estats del sud dels Estats Units a aturar la segregació racial a les escoles abans que el govern central els obligués a abolir-la per la força. Segons Margallo, malgrat les denúncies dels independentistes, l’Estat està "entre els 20 països de més qualitat democràtica del món". 

Talegón carrega contra la justícia espanyola

Talegón, per la seva banda, ha defensat la necessitat d’adaptar la llei a les necessitats i consensos socials ("la teoria sobre la Constitució xoca amb la realitat i la voluntat popular"), i ha criticat durament la justícia espanyola, que "interpreta les lleis segons qui les ha de complir". "Llarena està demostrant que una euroordre es posa i treu de forma incomprensible", i que estem en una mena de "sistema feudal" on hi ha persones "inviolables" com el Rei. 

El debat l'ha obert, de forma simbòlica, el delegat del Govern, Ferran Mascarell afirmant que les entrevistes del llibre rebaten la idea de que "a Catalunya el pensament no és plural". Al final de l'acte ha instat Margallo a "fer valdre que la política ha de ser-hi per donar solucions", més encara quan l'estat espanyol ja no és, a ulls d'una majoria de catalans, "ni just ni representatiu".

Anar més enllà dels "convençuts"

L’autor del llibre, Pep Martí, ha apuntat que aquest ha buscat personatges que no neguin a altres un espai de raó. Des d’Antonio Baños a Alejandro Fernández, hi conflueixen les "raons democràtiques de Catalunya", perquè les dificultats de resolució del conflicte català, ha dit, no neixen de la distància política sinó d’una "nul·la voluntat d’acord". El llibre, segons Martí, vol ser "útil" a un "ventall ampli de la ciutadania" i transcendir l’àmbit dels "convençuts".

El subdirector de Nació Digital Ferran Casas ha descrit el llibre com un espai per al "periodisme" més enllà de "l’activisme". "Martí té el mèrit de no acostar-se a l’entrevistat amb prejudicis sinó amb una mirada neta", ha afirmat abans d’obrir el debat al Centre Blanquerna de Madrid, seu de la Generalitat de Catalunya a la capital de l’Estat.