Pep Martí publica el llibre d'entrevistes Catalunya, cap a on vas?, un retrat "sense apriorismes" del país, presentat amb Enric Juliana, director adjunt de La Vanguardia, i Ferran Casas, subdirector de Nació Digital. Crònica d'Oriol March

En temps convulsos, són tan importants les preguntes com les respostes. Plantejar les qüestions adequades apareix com un dels reptes diaris del periodisme, encara més quan la complexitat s'apodera de la rutina periodística. L'entrevista, en aquest context, és un dels gèneres que requereix més preparació, cintura, astúcia i rigor. Pep Martí, periodista de Nació Digital, en deixa 33 exemples al llibre Catalunya, cap a on vas? (Saldonar), que recull converses amb personatges de primera fila publicades durant el darrer any al diari.

S'ha presentat aquest divendres a la Casa del Llibre de Barcelona amb el subdirector del diari, Ferran Casas, i amb Enric Juliana, directori adujunt de La Vanguardia i una de les veus més influents en l'opinió del país. Juliana és un dels entrevistats i, entre el públic, també n'hi havia d'altres com ara l'economista Germà Bel, el periodista Martí Anglada o les juristes Magda Oranich i Mercè Barceló. El llibre també es presentarà a Vic (29 d'octubre), amb sor Lucía Caram, Lleida (8 de novembre), Girona (15 de novembre), amb Martí Anglada, i Tarragona (22 de novembre), amb Miquel Puig.

Martí, que ha volgut elogiar la feina dels fotògrafs Adrià Costa i Josep Maria Montaner i "l'escola de periodisme" del diari, ha indicat que en les pàgines del llibre hi ha referències a la història perquè el seu oblit "es paga car". El sobiranisme, ha apuntat, hauria de recordar algunes lliçons del passat, com detallava Josep Fontana en una de les entrevistes del llibre, plantejat també com una voluntat de buscar "espais de trobada". "Catalunya necessita grans avingudes plenes de gent", ha ressaltat el periodista, que ha intentat fer un treball "sense apriorismes".

Sabrà jugar el sobiranisme les seves cartes? "Ens hi va el futur", ha indicat Martí, que espera que les entrevistes plasmades en el volum editat per Saldonar es puguin llegir durant uns mesos sense quedar antiquades. Les ha volgut situar en un context global, marcat per l'èxit de Donald Trump i del Brexit, de la crisi existent a la Unió Europea i, per descomptat, d'un camí cap a la independència que ha viscut alts i baixos.

El director adjunt de La Vanguardia, més avesat a la tinta que a la pantalla, ha volgut deixar clar que des del primer moment va acceptar participar en la presentació. "Ser en un acte de Nació Digital em feia il·lusió. Que persones que no acaben de tenir els mateixos punts de vista estiguin en diàleg i puguin conversar és especialment important", ha destacat Juliana sobre el treball recollit al llibre. El periodista afincat a Madrid va coincidir fa 46 anys en una excursió a Montserrat amb Miquel Macià, editor i director d'aquest diari. Tots dos han recordat la trobada en la prèvia de la presentació.

Segons el periodista badaloní, existeix un risc de "segmentació" –ja assajat en la campanya de Trump–, i el món passa per una "apoteosi" del "tancament" de cadascun dels sectors. "Ignorem les persones. Hi ha ginys informàtics que contribueixen a aquestes dinàmiques", ha ressaltat Juliana, que troba "important parlar les coses". També ha volgut subratllar el pòsit del treball periodístic rigorós, recollits en textos "llargs" i reposats, també possible en el periodisme digital. Quan d'aquí a molts anys es recuperi el llibre, ha dit, serà interessant veure la diversitat dels perfils, que van des de metges fins a enginyers, passant per periodistes, polítics i economistes. "Són gent que està en el debat públic, i això ens defineix el moment", ha recalcat.

"Hi ha un desnivell massa gran entre el volum del debat i el moviment de la realitat", ha diagnosticat. "Hi ha més paraules que fets", ha resumit just després el periodista badaloní, que també ha analitzat la "sanció política" cap a Mariano Rajoy per la corrupció del PP i l'allunyament entre els aspectes que debat la ciutadania i el que es parla al Parlament. Aquest "desajust", ha apuntat, prové d'una "deliberació intensíssima" i "d'estratègies de persuasió" per tal de "delimitar les posicions socials" i "fabricar majories".

En aquests moments, ha observat, hi ha un "cert esgotament". "El llibre està obert i hi ha moltes pàgines en blanc", ha indicat Juliana, una de les veus respectades de l'anomenada tercera via. Ha evitat, això sí, llançar retrets sobre com han anat les coses i ha apostat per analitzar "amb calma" què s'ha de fer. "No sabem quina evolució hi haurà", ha recalcat. "Només lamento –ha insistit– que, quan s'activa l'article 155, es va trencar un precinte", ha ressaltat. Aquest precinte es va col·locar amb la recuperació de la Generalitat durant la Transició i es va trencar –gràcies als vots de PP, PSOE i Ciutadans i al suport de mitjans de comunicació entusiastes– amb la intervenció de l'autonomia del 27 d'octubre del 2017. Potser el millor hauria estat, ha dit, convocar eleccions el 2 o el 3 d'aquell mes per recollir els fruits del referèndum.

Per ara, això sí, "les vies del tramvia estaran nevades". Ha fet aquesta metàfora comparant la situació actual amb la de fa dècades, quan es veia clarament cap on anava l'Estat. Es dirigia cap al nord, cap a Europa, després de la llarga dictadura. També ha analitzat la semblança entre Pablo Casado i Albert Rivera, i també el marc mental de la dreta espanyola, que malda per aconseguir una retractació pública de la ciutadania que en els últims anys ha apostat per la independència. Ha llançat també una advertència: enlloc està escrit que el sobiranisme no pugui passar del 47% actual a un 60%.

"El llibre és una mostra d'una voluntat d'escoltar en un temps que no ha estat fàcil, en un moment en que la polarització extrema del debat polític ha dificultat poder preguntar a banda a banda, interlocutar amb uns i altres, que és el que al final ens agrada fer als periodistes per satisfer la nostra curiositat, que al final ens fem periodistes perquè som tafaners", ha indicat Casas, que ha elogiat el caràcter humil de Martí i l'ha definit com un "savi" d'aquells que fa drenar els coneixements cap a tota la redacció.

El subdirector de Nació Digital ha volgut posar de manifest el context en el qual s'han elaborat aquestes entrevistes, marcades per la tardor de l'any passat i l'ambient de repressió que ha afectat també els mitjans. "Molts mitjans estatals han deixat de banda el periodisme per centrar-se en la raó d'estat, la que tot ho justifica i de la que en tenim malauradament, molts exemples. La màquina del fang ha intentat destruir persones i organitzacions i ha estat una eina més de la repressió a l'hora d'incriminar", ha recalcat. "Els mitjans catalans tenim a vegades una certa pressió per fer el mateix, per actuar igual o mirar cap a una altra banda quan els nostres polítics o intel·lectuals ho fan malament", ha ressaltat el periodista.

Els mitjans, ha indicat Casas, han de tenir línia editorial, però sense caure en la manca de pluralitat. "És una condició sine qua non per afrontar amb èxit el necessari diàleg intern per trobar vies de solució", ha ressaltat el subdirector d'aquest diari, que ha reclamat que aquestes vies s'allunyin del "populisme" i del "messianisme que menysprea la posició de l'adversari polític i ho presenta tot com un simple blanc o negre"."Aquest llibre, que és un bon mirall de la feina que fem amb total llibertat a Nació Digital, va també d'això. De tenir la capacitat d’escoltar, de donar veu a tothom, de fer-ho amb respecte i amb rigor però sent honrats i clars, que no immobilistes, en les nostres posicions", ha conclòs Casas.