Maria Beneyto
Introducció i edició de Josep Ballester
Maria Beneyto forma part de la que Josep Ballester anomena «la santíssima trinitat de la poesia catalana de postguerra al País Valencià», juntament amb Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster. L'obra de Beneyto fructifica en unes circumstàncies de misèria cultural i de repressió. Un passeig ràpid pels seus poemes ens mostra una escriptora que sap formular l'angoixa i el sentiment de les limitacions humanes, amb una presència constant dels desvalguts.
Txema Seglers
Borja Duñó
Attilio Bertolucci
Lillian Ross
Vicenta Tasa Fuster (coord.)
Ted Conover
Per Nyholm
Cristina Àlvarez Roig
‘De flama soc i d’aigua, d’elements sempre en guerra’ és una carta de presentació poètica per degustar una proposta estètica i intel·lectual molt atrevida
Al seu llibre de memòries, la famosa reportera del ‘New Yorker’ relata la inconvencional vida que va compartir amb l’editor Willian Shawn
Els drets lingüístics a l’inici del segle XXI signifiquen sobretot l’aposta per les relacions simètriques, de reconeixement mutu
Cinc motius pels quals he escrit (i hauries de llegir) ‘No siguis cruel!'
Si, de petit, m’haguessin demanat si coneixia el nom i els cognoms d’un polític, l’única resposta hauria estat una: Jordi Pujol i Soley
Attilio Bertolucci exposa el seu jo amb valentia als 9.400 versos del poema narratiu ‘El dormitori’, sense caure en l’exhibició
Catalunya és el paral·lel a l’Europa occidental de l’Europa oriental i central que als vuitanta es va deslliurar de la Unió Soviètica
Per a tot allò que és mecànic en essència tenim les màquines, i per a la resta aquí seguirem nosaltres
