La idea d’aquest llibre em rondava des de feia força temps. Va sorgir per primera vegada quan, la tardor del 2007, el sistema econòmic global va començar a trontollar cap a l’abisme. La velocitat amb què es va desenvolupar la crisi va deixar poc temps per reflexionar profundament, però un cop va haver passat l’ull de la tempesta, jo, i molts d’altres, vam intentar descobrir què podria explicar l’extraordinària expansió de l’economia en les últimes dècades, i quina va ser la causa de l’abrupta caiguda. Juntament amb col·laboradors de diferents disciplines, em vaig proposar desxifrar l’estructura institucional dels diferents segments dels mercats financers, un per un. Per mi, la part més reveladora dels nostres descobriments va ser que els components bàsics del sistema financer resultaven molt familiars, malgrat els sofisticats actius que s’havien creat més recentment i la complexitat sense precedents del sistema. A tot arreu on investigàvem una mica més a fons, trobàvem les institucions bàsiques del dret privat: contracte, propietat, garantia, fideïcomís, dret corporatiu i concursal. Havien impulsat l’expansió dels mercats d’actius financers, però va resultar que també van ser determinants clau en la seva ruïna. Quan els rendiments reals d’aquests actius van començar a caure per sota dels rendiments esperats, els titulars d’actius van fer valdre els seus drets legals: van aprofitar la reclamació de garanties, les línies de crèdit, els contractes de recompra i la protecció legal d’insolvència, i, fent això, van ajudar a aprofundir la crisi. Alguns encara en van sortir a temps, però molts es van trobar amb actius que no voldria ningú, excepte els bancs centrals d’alguns països concrets.

Un cop identificats els mòduls bàsics del nostre complex sistema financer, vaig començar a examinar quins n’eren els orígens en el temps. Vaig investigar l’evolució dels drets de propietat, dels instruments de deute simple, les diferents formes d’avals i fiances utilitzades per garantir títols, l’evolució del fideïcomís, la forma corporativa i la història de la fallida, el moment crític en què es prenen decisions sobre la vida i la mort en el món econòmic. Com més llegia, més convençuda estava que allò que havia començat com una investigació sobre l’economia global m’havia conduït a la font de la riquesa, a la creació de capital. 

Aquest llibre és el resultat d’aquell viatge. El capital, tal com argumento aquí, està codificat en la llei. Els actius ordinaris són només això: una parcel·la de terra, una promesa de pagament en el futur, els recursos comuns d’amics i familiars per crear un nou negoci, o habilitats i coneixements individuals. No obstant això, cadascun d’aquests actius es pot transformar en capital encobrint-lo en els mòduls legals que també s’utilitzaven per codificar valors amb garantia real i els seus derivats, que han estat el nucli de l’auge de les finances en les últimes dècades. Aquests mòduls legals, és a dir, contractes, drets de propietat, garanties, fideïcomisos, societats i dret concursal, es poden fer servir per atorgar als titulars d’alguns actius un avantatge comparatiu respecte a d’altres. Durant segles, els advocats particulars han modelat i adaptat aquests mòduls legals a una llista canviant d’actius i, per tant, han augmentat la riquesa dels seus clients. I els estats han donat suport a la codificació del capital oferint els seus poders legals coercitius per fer complir els drets legals que s’han atorgat al capital.

Aquest llibre explica la història de la codificació legal del capital des de la perspectiva dels actius: la terra, les organitzacions empresarials, el deute privat, el coneixement i fins i tot el codi genètic de la natura. No examino cada canvi en l’evolució de la llei, els girs i retocs que han calgut per garantir que les antigues tècniques de codificació s’ajustessin als nous actius. Per als advocats, aquests detalls són immensament gratificants, però per a una persona aliena afegeixen un  nivell de detall i complexitat que no és necessari per comprendre la idea bàsica sobre com la llei crea riquesa i desigualtat. A més, existeix una abundant literatura que descriu l’evolució de determinades institucions legals, com el fideïcomís, la forma empresarial o el dret de garanties. Els lectors que hi tinguin interès poden consultar les citacions que es proporcionen a les notes. Demano comprensió als historiadors jurídics i experts en els dominis legals per les simplificacions que m’he vist obligada a fer per assegurar que el llibre fos accessible per als que no són advocats. Precisament aquests són els lectors que tenia a la ment mentre escrivia el llibre, uns lectors que potser no haurien obert mai un llibre sobre lleis per por que fos massa espès i complicat, o potser simplement no rellevant. He intentat que les institucions jurídiques no només siguin accessibles, sinó també interessants i rellevants per als actuals debats sobre desigualtat, democràcia i governança. El dret és una eina poderosa per a l’ordenació social, i si s’utilitza amb prudència, té el potencial de servir per a un gran ventall d’objectius socials; amb tot, per raons i amb implicacions que intento explicar, el dret s’ha posat fermament al servei del capital.